Per al roglet

I el cas fon el divendres: quan me digué el quiosquer alborotat «has eixit en el diari» i me feu respondre ¡¡repalleta ...com cada semana i casi mig sigle fa¡¡ Pero ell m'insistí aclarint-me que no era yo qui escrivia, en esta columna semanal, que eren uns atres el que escrivien de mi i me treen a ballar. Clar que els Jocs Florals no es convoquen tan aïnes i u a la tercera ha guanyat la Flor Natural. Aprofite ara el fet tan insignificant, per a donar les gràcies als editors per haver-ho alertat, fent-los notícia als que me seguixen i agraint-los de bestreta, als que me vullguen felicitar. Perque de ser ben criats ix noble l'agraïment, que a ningú deu molestar. I si dissabte diuen que ACIERTA en la pàgina segona del diari, aclarixen que ·Si treballem el desig· algun dia el podrem alcançar i lo. Del braç duent a la Regina, sentant-me al costat d'Infanta Real.

Tot ve perque en els setanta, quan en uns colegues Agents Comercials Colegiats, ben aveats a escriure llibres, en blocs i per triplicat, dels encàrrecs apuntats, també moguérem campanyeta en Cartas al Director, avisant de que pretenien atravessar la Vallesa, per fer la bifurcació que ara diuen el baypas; el diari nos refermà. Salvador Barber ajudà i des d'allò, que el millor bosc nos salvà, vingué la colaboració que, ya escrivint en valencià, D. Guillermo Zarranz me va demanar. I ací me teniu, lletra present Volent Arribar.