La familia i l'educació: una alternativa

En una societat modernista tot és desenvòl, adaptant als escolars a la societat, per mig del memorisme i l'instrucció. Pero, com la persona és obertura, és continuació en el desenroll del propi proyecte personal, és comunicación... llavors, necessita manifestar la seua creativitat... Ben pronte es va vore que tal uniformisme omplia els caps, pero ni els formava (autocrítica moral, autoconciencia, generositat, tolerancia, etc.), ni educava en virtuts (ser: respectuós, comprensiu, generós, amable, just, tolerant, pacífic...). La qual cosa es comprova en els problemes d'els qui sofrixen acossament (bulying), suspenen (encara que passen de curs), impediments a deprendre religió, injectar-los ideologies vàries (woke, gender, partidistes...). Tot la qual cosa menysprea a les famílies, que són les que deuen decidir sobre l'educació dels seus fills.

Sobre tals temes i uns atres, nos deuria fer vore que la família du anys oblidada en Espanya. Que el despreci, que diferents governs l'han somés i continúen, resulta indignant. Com a mostra, també ara emergixen lleis que afonden encara més el rebuig ideològic de l'eixecutiu cap a esta institució: l'ambigüitat de l'ingrés mínim vital, qu' esclaviza perque no es pot menjar adequadament aixina (justícia en llibertat); la autocalificada de protecció de l'infància, que apreciem als pares com a maltratador, encorajant denúncies anònimes, i ficant-se en les escoles per insertar una espècie de coordinador (¿ comissari polític?). Tals lleis s'inserten en una ideologia continuadora de la Llei Orgànica de Modificació de la LLOE (LOMLOE) de 2020, que promou medides com: l'eliminació del castellà (¿quín valencià?) com a llengua vehicular de l'ensenyança, l'obligatorietat en l'escolarisació de l'alumnat d'Educació Especial; continuar la marginació de la Religió i la no obligatorietat de cursar l'assignatura d'Ètica en 4º curs d'Educació Secundària.

En front a tantes ferides crítiques, caldria educar als menors en la família, no contra la família. En este sentit, s'estan duent a terme congressos i events similars que expandixen el model de 'educació en la llar. Escollim d'algunes ponencies. Analisant la formació de l'identitat personal a través de l'educació en casa, resultant millor que la del sistema escolar (universitats i centres: UCV, CEU-UCH, CINET i CNL diuen Villar i Muñoz). També, la Facultat d'Educació de Sòria constata el moviment en auge mundial, encara que de modo diferent a la teoria de la desescolarización d'Iván Illich o d'E. Reimer, sino buscant d'una major autonomia i personalisació en el procés educatiu, aixina com per la preocupació dels pares pel benestar i el desenroll integral dels seus fills. Una investigació (de l'Universitat de Navarra, dins de Dret, conseqüència del Màster en Drets Humans) aplicant metodologia comparada, indica qu' este model es troba en tots els continents, en major presència en els països de tradició anglosaxona; encara que, en el continent europeu la seua regulació reflectix una pluralitat. En Espanya el panorama llegislatiu no'l contempla i, la Llei Orgànica sobre Educació, opta per un model d'escolarisació obligatòria, auxant als pares, com a únic instrument per a la garantia del dret a l'educació, sense incloure atres vies alternatives; aixina resultant un colador per a ficar mensages no contemplats en l'ideari o proyectes educatius de les institucions. Es pot vore que no solucionar els conflictes adequadament, i atres aspectes que destruïxen l'educació i enfronten a uns contra uns atres.

Al respecte, per a superar la present polarisació política es pot, i deuríem, obrir la porta a models pedagògics alternatius i plurals, com el de l'educació en casa. En este sentit, relacionant la tendència del Homeschooling (escola en la llar familiar) i la posmodernidad, se sosté que, a lo manco, Occident deuria passar d'un lliberalisme progressiste-uniformisant a un atre inclusiu-personalisant. Hi ha experiències exitoses liderades per l'Universitat Nacional de Chimborazo (Colòmbia), o l'Universitat de La Laguna, a conseqüència d'analisar el model forçat per l'enclaustrament degut al COVID-19. Inclús també beneficia als familiars, com conta l'experiència 'Cóm educar en casa m'ha canviat a mi', exposta per la Dra. Carmela Baeza, mege de familia, membre de l'Associació per a la Lliure Educació.

L'Universitat de Màlaga, al coneixer la sentència del Tribunal Constitucional, veu que si és viable aplicar l'educació familiar en Espanya aprofitant la Llei Orgànica vigent. Tal viabilitat no elimina interrogants, puix, apart de l'expost: ¿Qué aporta l'investigació recent sobre l'identitat personal i homeschooling? ¿l'anàlisis jurídic obrirà perspectives institucionals per fer este model? ¿qué té que vore en el centralisme europeu educacional? ¿no perillarà la formació dels menors en relacionar-se en la IA? ¿cóm es definix el homeschooling en lo jurídic autonòmic? ¿i la potencialitat familiar en la seua regulació llegal? Com la família en molts aspectes és dèbil ¿hi ha entitats de respal per a portar a terme esta educació? ¿cóm es contempla l'inserció social en un i un atre alternatius models?

Davant estes qüestions, res superficials, ya que el futur depén d'una adequada formació i educació dels ciutadans, esperem respostes. Al respecte, els dies 24 i 25 d'octubre de 2025 se celebrarà en Valéncia, dins del Palau de Colomina, un Congrés d'Educació en Casa, congregant a especialistes en la matèria. Entenc que els interessats de veres pel nostre pervindre deuríem participar en l'event.