Ya no és lo mateix

La veritat és que recordant cóm ben suats hem passat est estiu que se fa massa llarc ya no podem assegurar que el pròxim serà ... igual com antany, que aixina era lo normal: algunes jornades de calor resistibles, uns quan dies de ponent fort apegalós i calent i la resta se podia anar, tranquilament, a la plaja o a la montanya i, uns, disfrutàvem estant al sol i, atres, a l'ombra. Pero degut a la anormalitat del temps d'enguany, pareix que ya no anem a tindre més lo mateix. El temps canvià a pijor, puix s'ha cansat de fer com sempre. I canvià, com nosatres que, ahir, erem jòvens i, hui, ya tenim un ramat de nets, que ni obedixen, a voltes, als pares ni als mestres, parlen de tu a tot lo món, porten pendientes -ells i ells- i tatuages per tot el seu cos. Tatuages que, abans només veïes dur a Popeye i alguns pirates en els còmics i, hui, les pot dur ton pare, ta mare o la yaya, eixa que ya no du ni falda sino pantalonets curtets per a que fàcilment li veges la floreta que li han pintat en la pantorrilla o el gosset en la cuixa. Aixina que com constatem que el temps tot ho varia, no crec que encara algú se compre el calendari Saragossà per a endevinar quín temps és el que farà d'ací una quinzena de dies, per a saber si podrá plantar les creïlles o les chirivies, ya que, a hores d'ara, fins els meteoròlec que gosa dir-te el temps de demà ho encerta dient que farà frescor i lo que te fa és una calor que te torra com des del mateix juny passat.