Amar en Sant Donís

ÒSCAR RUEDA

La regidoria de Comerç de l'Ajuntament de Valéncia ha llançat, com és tradicional els últims anys, una campanya publicitària per a la festivitat del Nou d'Octubre. «Estima tots els dies, regala en Sant Dionís» és el lema d'una publicitat que pretén estimular la compra d'obsequis per a regalar-los el dia de Sant Donís (que, com tots sabem, és el dia dels enamorats valencians). Una amable iniciativa en la que, ademés, se deixa patent, si al cartell atenem, que tant pots voler a la teua 'churri' com a la família, els amics o la naturalea. Be està.

El primer problema, com ocorre invariablement des de que la regidoria de Comerç ve realisant esta iniciativa, és l'obstinació, digna de sicoanàlisis, en utilisar, any darrere d'any, la forma arcaica 'Dionís' per a referir-se a una festivitat tan arraïlada en la tradició valenciana com esta. Una forma, és cert, que podem trobar en escrits valencians antics, pero que, ademés de no coincidir en la forma general valenciana actual (Donís), tampoc se registra per escrit, segons el Corpus Informatisat del Valencià, des de 1701; fins que torna curiosament a reaparéixer en un escrit valencià de 1930, per influència més que provable del llenguage lliterari català.

Si la forma 'Donís' se registra de manera ininterrompuda en valencià escrit com a mínim des de 1284 (en el Llibre de Cort de Justícia de Valéncia); si és la forma comuna en valencià vernàcul i més encara en les comarques a on la festivitat té més tradició; si la RACV la considera forma preferent; si el 'Vocabulari de noms de persona' de la AVL dona 'Donís' com a primera forma, per davant de les inusitades 'Dionís' i 'Dionisi'; i si, en fi, fins el propi ajuntament rotula 'carrer de Sant Donís' la via pública dedicada ad este personage en el barri del Carme, cap preguntar-se per qué s'insistix en usar, per a referir-se a tan tradicional festivitat, una forma idiomàtica arcaica que només dona que parlar en les sempiternes rets socials, i que distrau de l'objectiu final de la campanya publicitària; quan no, causa rebuig en els valencians més atents i coneixedors de les nostres tradicions, i que, provablement, siguen els més fidels conservadors d'esta festivitat.

Pero per si no tinguérem prou, enguany s'afig l'us d'una paraula, 'estimar', que els valenciaparlants vernàculs gastem en un significat clar, distint al de 'voler' o 'amar'. Al Diccionari de la RACV nos remetem: 'La forma estimar no és sinònima en valencià de amar o voler, que impliquen amor, mentres que estimar significa valorar o tindre afecte. Una cita clàssica fa vore esta diferència: «Fes me gracia que yo sapia lo que es de saber, e que ame lo que es de amar, e loar lo que a tu plau, hi estimar lo que deu esser estimat»'. Entenem que la regidoria vullga que, a banda d'als nostres sers volguts, regalem també als que tenim en estima; pero una tradició és una tradició...