Sant Vicent Ferrer i el seu colege

Dònes entregades al treball pels demés, que al ser ajudades per rics nobles o burguesos caritatius, les compraven cases per a que elles pogueren allí cuidar als necessitats. La constància d'estos ingressos és segura puix aparéixen documentats en la Corona d'Aragó. Com també es sabut que algunes reines com Violant de Bar -segona muller de Joan I d'Aragó- i Maria de Lluna -reina consort pel seu matrimoni en Martí I- ajudaren en els seus propis diners a engrandir aquella benèvola institució.

Passats els anys, est establiment es denominà Hospital del Germans de la Penitència. Obra que Vicent Ferrer admirava feya temps i, per lo tant, quan pensà en el proyecte d'arreplegar els òrfens abandonats és fixà en estes beguines i en els beguins que seguiren fent lo mateix: ajudar als pobres, curar als malalts i ensenyar-los a viure esperançats creent en Deu.

Beguins que també els nomenaven «Confrares dels òrfens» en els llibres contables dels dominics que és a on anaven a passar els contes.

Després de l'expulsió dels moriscs, en 1609, aquell edifici fon assignat als òrfens per Felip IV i una part de la seua venda al tribunal de l'Inquisició, a diverses convents així com al Colege del Corpus Christi.

Més tart, ad aquells chiquets abandonats els dien «chiquets perduts», no òrfens, sino «chiquets perduts», «fillets del gloriós pare Sent Vicent Ferrer», i «los fillets del Colege del gloriòs pare Sant Vicent Ferrer.»

En la casa dels beguins i hospital de Santa Maria varen permanéixer els chiquets de Sant Vicent fins l'any 1624 en que se traslladaren al Colege de l'Emperador, fundat per Carles I, que era escola dedicada a l'educació dels fills menuts dels moros reconvertits. Aixina que aquella casa va durar des de 1334 fins 1551 o 52, i els chiquets òrfens ya baix la protecció beguina des de 1579 fins 1624.

Com els dia abans, fon Felip IV qui, fent real la voluntat de son pare de que els òrfens foren els habitants de la seua casa en Valéncia, accedí a la petició dels beguins i els se la va donar. Aixina que, des de 1624 fins a 1968, allí varen estar. Després, edifici i colege anà deteriorant-se, fins a enderrocar-se i en 1969 deixà d'existir. Gràcies a Càritas diocesana la Colònia d'Estiu del Pantà del Generalíssim va servir per acollir als òrfens fins que en 1977 varen tindre nou Colege en Sant Antoni de Benagèver.

Colege que ya no té des de 2001 el mateix destí. Hui, allí no solament els chiquets òrfens els que l'ocupen, com tampoc les Filles de la Caritat el regenten, pero aixina i tot perque en eixe Colege Imperial va estar interna una germana meua - Mª del Carmen, hui religiosa de la Caritat-, tinc per ell una gran estima i un etern agraïment. Recorde el vell Colege -i el seu cine per als chiquets- que estava emplaçat a on hui està el Corte Inglés i abans Galerías Preciado. Colege modèlic que fon inspirat pel nostre païsà i sant Vicent Ferrer. Ell feu possible que moltes criatures pobres tingueren la mateixa possiblitat que atres chiquets que tenien pares per a poder anar a l'escola, deprendre les primeres lletres, i poder trobar ofici. I inclús poder accedir a una carrera universitària. Les chiquetes hi adeprenien llabors vàries a fi d'estar aptes per a passar a servir de donzelles. Clar que si això fon en un principi, no ha segut d'esta manera sempre, perque també elles podien si seguien estudis superiors conseguir una llicenciatura o més, si proseguien en els seus estudis.