De roïns va la cosa

Estaven dos vells sentats en un banc dels Vivers quan m'acostí i els vaig dir: «¿Me puc sentar ací en vostés?» I u em ... digué: «Sentes apressa, perque, si no, se sentarà algú. Hui, açò está reblit.» Al moment, me sentí. Me varen dir que anaven parlant de Putin, de Netanyahu i d'Al Fattah. I yo vaig afegir: «a mi la política ni va ni me ve». Puix, crec, que les guerres mai s'acaben perque com se solia dir: «De hòmens és errar i esmenar, pero també el recular, i, de bésties, sempre avant anar.» Per cabuderia de mandataris russos i odis dels criminals d'Al Fattah estan Palestina, Israel, Rúsia i Ucrània en guerra. Se seguixen produint morts i ferits de civils per ser «més roïns, alguns, que la tenca en suc», expressió que dia Josep Miquel Adlert en el seu llibre «Cor nu». Aixina que, per a canviar-los de terç en la seua conversació, al sentar-me, els parlí de lo que yo anava, llavors, recordant: lo roïn que era l'oli de ricí, laxant que se donava més als chiquets que als majors i produïa rampes doloroses i diarrees explosives. Oli que se va emplear -durant la 1ª guerra mundial- per a lubricar els motors dels avions i, ademés, com biocombustible. També parlàrem de l'aigua de Carabanya: eixa que era molt desagradable i salada. Les mares te la donaven, puix estaven convençudes de que al causar-te forts dolors de pancha, te desintoxicava millor que si te menjaves un bon plat de bledes bollides. Pero, ara, va i lligc que el professor Josep Miquel Mulet -excelent biotecnòlec de la nostra Universitat Politècnica - està dubtós, i no pot assegurar els supostos grans beneficis que tenia aquella aigua. Un poquet tart nos arriba eixa afirmació als que la varem beure a la força per haver menjat albercocs verts o moltes figues. Aquella «miraculosa» medicina feu furor inclús en França. Els chiquets dels anys 30 la coneguérem de sobra. I si roïna és una porga, més encara ho és si te la prens tu que si se la pren qui te la dona.