Ricart Verde Rubio
Este pintor, gravador, cartelliste i ilustrador va nàixer el 23 de juliol de 1876 en el barri del Carmen. Son pare era calderer. Va ingressar ... en l'Escola de Belles Arts als 12 anys. Les classes les alterna fent chicotetes excursions, puix li atrau molt el paisaje. Dibuixà a la perfecció les flors. Les pinta en facilitat, puix una de les facetes més notables d'ell és el color. No debades el seu llinage portava dos colors: vert iros.
Era un chic seriós, d'ahí que els seus companyers, Fillol, Novella i Pinazo, l'apodaren «Verde el Taciturno». I aixina era, com una miqueta egocèntric. Anà a París i a Londres, acompanyat del seu amic Joan Iborra del que diuen que per a poder subsistir en la capital del Sena va vendre un fals Goya. Allà en París va pintar: 'Le Moulin de la Galette', 'Panneau de Paris', 'Zola', 'La castañera de París'... D'aire sorolliste, feu bodegons i paisages. Ya no es va permetre atres viajes. Sempre estava en casa o en el taller, que el tenia en el carrer dels Ferros de la Ciutat.
A l'esclatar la guerra formà part de l'Alliança d'Intelectuals Antifascistes. En 1937, presentà en París dos obres: un retrato de Manuel Azaña, i 'España, Victoria'. En 1940 va deixar de ser professor, per depuració ministerial. Menys mal que encara el visitaven els seus amics Alemany, el nostre director don José Ombuena, Gonzàlez Martí i els jòvens Joan Ribera Berenguer i Joan Chorro. Obres importants són: 'El Mercado de San Juan', 'Retrato de mi madre', 'Orgía en la Albufera', 'Mirando al modelo'...
Moria en Valéncia el 23 de giner de 1954. Pedro Caba aixina el definix: «Era un viejecito hebroso, enjuto, menudo... com boina i blusa que tenia la nobilísima dignidad de un maestro antiguo y el rebrillo viejo de un humanista que pinta y lee». Dominà l'aiguafort i fon u dels primers expressionistes valencians.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
