Recordant al Neuler
Allà pel anys 40 -temps en que ya s'havia acabat nostra guerra (in)civil, pero no havia desaparegut ni la por ni els badalls ... per cap poble de la nació- al neuler el veïes igual venent per la plaja, davant d'un cine o teatre, en el mercat i a on haguera aglo meració de gent. Lo mateix que el regalicier, paradetes de cacaus i tramussos, boniatos, chufes, pipes... puix tot servia per a entretindre les dents.
Al neuler, si passava pel carrer, el vees carregat en ruleta a l'esquena i en la mà cistella a on duya les neules. Éstes que podien ser de llima, taronja, chocolate ... pero fora qui fora el seu pastisser sempre empleaven lo mateix: farina de forment, aigua, ous, sucre i vainilla, ralladura de llima i atre ingredient per a donar a la neula un gust diferent.
Neuler que el vea tots els dumenges a la porta d'un dels tres cines de Moncada: 'Ideal Rosales', 'Gran Cinema' o 'Novedades' o pel moll de l'estació del tren, lloc a on es feya passeig ans i després de vore películes. Pero el neuler no sols tentava als chiquets per les neules, sino que el major atractiu era jugar a la ruleta a on podies guanyar una neula, dos o tres, un cigarret de llavoretes o un paquet de tabac. I allí eren molts chavets els que se tiraven esperant tindre sort que era -i no poqueta cosa- conseguir el paquet de tabac.
Venedor que va ser nom d'una sarsuela («El barquillero», música de Chapí i lletra de Josep L. Silva). Pero per ací -ni per Catalunya- a ningún d'estos venedors els ocorria cantar en la llengua del poble, ya que per aquells dies difícil ho tenia qui volia ser independent. Per Madrit cridava en este reclam: «Al rico barquillo de canela, para el nene o la nena. Si son de coco, valen poco; si son de menta, alimentan; de vainilla, ¡qué maravilla!, y de limón... ¡qué ricos son!». I be ho sabien molts madrilenys que a Moncada arribaren i ningú prou asseciat. També dien que el neuler el dia de sant Isidre se vestia de 'chulapo', és dir, que anava guapo de veritat.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
