¿Perqué hi havia tantes moreres?
Un dia -fa un grapat d'anys- estant veent cóm collien els albercocs de mon tio Vicent Granell, li vaig preguntar: ¿perqué si vosté té ... en son camp, figuera, taronger i albercoquers també poseïx una morera? I me va respondre: «Quan arrivem a ma casa, t'ho diré». Llavors, vaig seguir veent cóm d'apressa collien aquells bonicosfruits. Albercocs que mon tio no els venia en el mercat sino a la conservera d'Alfara del Patriarca. Lloc a on se rebien atres fruites, com mandarines, peres, bresquilles, ciruelos... i allí treballaven moltes dònes d'aquell poble i d'atres del costat com Moncada, Massarrojos, Vinalesa, Borbotó...
Albercocs que la conservera els transformava en melades, sucs, compotes i almíbars de bona qualitat.
Tornats a casa del tio, ell me va dir: «Vine en mi i sabràs perqué tinc una morera.» I allá que aní. Ixquérem al corral i va obrir un portaló que donava entrada a una estància molt oscura en la que, sobre uns taulons, hi havia milers de cucs de seda, menjant fulles de morera en gran fruïció. I és quan mon tio me digué: «¿Has vist perqué yo tinc una morera com la tenen també molts dels meus paisans?» I vaig comprendre que raó tenia de poseir aquell arbre per a poder alimentar centenars de cucs treballadors que menjaven o filaven seda, daurada o blanca, en el seu propi capoll. Capolls que, després de bollir-los i secar-los se duyen a la fábrica de la seda -del meu poble- a on treballà la meua mare. Fils en els que se confeccionaven teles, en atra fábrica que estaba propet d'allí -a sols un carrer- i crec que encara existix i se diu de Mariano Garin. Fàbrica en la que treballaren dos de les meues germanes: Paquita i Maria del Carme, teixint teles de tacte suau i vellutat, per a trages de valenciana, casulles, camisses...
Recorde aquella morera -i les que hi havia en el Ravalet-, puix també les visitàvem els menuts, i no sempre era per collir fulles de morera, sino pels seus fruits -negres o blancs- que tenien un gust exquisit.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
