Mitat frares, mitat soldats
Eixe era el lema, consigna o consell que arboraren, ufans, els falangistes -pretenent o somiant- per a que d'aquella manera foren forjats els jòvens ... de la posguerra, que por passaren per guerra, i molta fam després. Pero eixa consigna era en la que se proclamava i s'adoctrinava en llibres escolars com en el de l'assignatura «Formació de l'espirit nacional» que en l'Escola del Magisteri de Valéncia impartia don Aureli Rodrigo Sospedra. Mestre que nos fea cantar, a voltes, el «Cara el sol» -braç en alt- en el pati d'aquella escola que estava prop del forn de Sant Nicolau. Lloc a on tenia un monument el pedagoc Pestalozzi, notable educador que dia: «Cal deprendre en el cap, la mà i el cor.» (Com també va fundar institucions educatives en Alemània i Suïssa, perque volia que desapareguera el analfabetisme.) Pestalozzi fon com diu en la seua tomba: «Home cristià, ciutadà de tots i qui mai demanà res per ad ell».
Be, en aquella Escola Normal dels anys 40, don Aureli nos obligava no solament a estudiar la seua matèria sino també a fer gimnàsia, i marches alguns matins propet de la plaja. Yo, com treballava de nit en el periòdic, dormia pel matí i allí no anava. Per lo que ell me va advertir: «Si no faç gimnàsia com tots no aprovaràs.» Cosa que me va preocupar. Mes com sabia que Estellés el coneixia, li ho contí. Me respongué: «Tranquil, Manolo. Parlaré en ell.» I ho feu. A l'aprovar l'examen li doní les gràcies i va dir: «de res.» Que és lo mateix que li donà el tal Aureli Rodrigo al poeta per ajudar-li a escriure aquell llibre i atres escrits que li va fer devades, cosa que me contava anant cap a l'Estació del Pont de Fusta. Ad ell per a dur-lo a Burjassot i a mi a Moncada. Com junts, els dumenges, anàvem a peu a misa primera a la Parròquia de Santa Mònica, des de LAS PROVINCIAS (Passeig de l'Albereda) fins aquella església: en D. José Ombuena, Ricardo Ros i Paquito Fenollosa. Costum que repetíem tots els dies d'obligat cult.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
