Falta molta mà d'obra

Falten també fusters, mecànics, electricistes, fontaners i llauradors, a on pocs jóvens veus ya per l'horta, a no ser que siguen de Marroc, d'Algeria, rumans... és dir de llunt i no paisans.

Els empresaris se queixen perque no troben obrers especialisats que puguen cubrir els llocs dels que se van jubilant. Aixina que no m'estranye al vore que, per arreglar el meu ascensor, ho faça u del Camerú, vaja al bar i el café e'l servixca un chino, compre unes taronges a un paquistaní... i pensé i dic: ¿i els d'ací qué fan? La majoria estudiar, preparar-se per, a després, anar a parar a l'Inem, a Alemània o a l'Anglaterra i servir de cambrers. Perque no hi ha que perdre l'ocasió. Tot treball dignifica. Tots són precisos i més si u és pobre. Perque, si eres ric sense ocupació, igual tens diners per a viure i per als vicis. Als demés, d'esta manera nos aconsella el Papa Francisco: «El treballar és propi de la persona humana, expressió de la seua dignitat com a criaura feta a l'image de Deu.» Pero per a tindre treball cal haver fàbriques, indústries, empresaris que pel treball dels seus obrers obtinguen beneficis per a millorar en el seu negoci i, també, poder pagar als seus empleats. Es dir: sí, fa molta falta mà d'obra -en quantitat- com sobren polítics ineptes -i molts dels seus assesors- que poc suen ni saben, puix el país va a pijor. I anant com anem, sols nos faltava el desig de perpetuar-se en son silló el mentirós de Sánchez que fa medrar l'ambició dels independentistes catalans, eixos que volen chuplar-se a Espanya per un garró. Aixina i tot acabem en una frase irònica de Cantinflas : «Alguna cosa tindrà de mala el treball, sino ya els rics nos l'hagueren acaparat.»