Draper ambulant era un vell ofici, com el de sabater a la porta, el cadirer o el granerer, que el temps se l'ha engolit, ... com tot, pel forat del seu albelló. Ya no se veu. No sé si serà perque no s'amontonen hui tampoc, en casa, tants draps com antany o perque quan una camisa s'esgarra, poques se cusen i moltes són les que van a parar al contenedor corresponent, puix ne tenim: per a l'orgànic, vidre, paper, plàstic, roba usà...
Aquell draper fea bona càrrega, cada volta que passava pels carrers baratant draps per lo que ell duya en son carro. Portava: pigers, plats, taces, porrons, morters, gerres, gots, caçoles, rossejadores... i allà tenies a l'ama de casa regatejant-li al draper a fi de conseguir a lo manco alguna cosa més, com podia ser un plateret o una cullereta. Ara, encara, pot ser que existixquen algunes draperies que arrepleguen lo que els dus -tela, cartó o paper-, pero per lo poc que donen pel canvi, la gent ha optat per tirar la roba vella al contenedor o donar-la ad algún pobret. Pero, este draper res tenia que vore en aquell atre que aplegà a tindre en el segle XVI el seu gremi junt als teixidors de lli i de cotó, puix també com a drapers se designaven als comerciants de teles. Aplegà, inclús, a tindre carrer. Descriu Vicent Boix, en la seua «Valencia histórica i topográfica», de 1862, que: «Draperia» era un tros de carrer que hi havia des de Santa Tecla a la plaça de Santa Caterina. Com també hi havia un atre que se dia Carrer Draperia del Lli que estava situat al principi del carrer de Campaners i que se senyalava en el bando de 9 d'abril de 1412 per a la processó de gràcies per l'acort prés pels parlamentaris de Valéncia, Aragó i Catalunya al tindre que anar al Congrés de Casp.
Noms de carrers que desaparegueren, poquet a poquet, com el rogle de dònes que se fea junt al burro i carro del draper.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
