En corrals que tenien terra

SÍ, en tots aquells corrals que adés tenien trocets de terra, l'amo de casa solia plantar una llimera, una parra o una figuera, per ... a que hi haguera ombra i fruits per a les postres. En canvi, l'ama sembrava: jolivert, espinacs, tomates, bledes... per a que no li faltaren a l'hora de cuinar. La llimera potser que fora l'arbre que més abondava, puix les seues llimes servien per a guisar o per a refrescar-se en l'estiu gràcies al seu suc agre i refrigerant; la parra, pels seus raïms dolços; pero era la figuera, l'ama del corral, puix donava bona ombra. Baix d'ella, les gallines, els ànets i els conills solien, també, a sovint, trobar alguna cosa que rosegar o picar. Yo, de menut -vivint en casa de N'Angeleta-, n'he tingut de blanques i de negres, totes elles de polpa ben ensucrada que per a endevinar que ya estaven madures no tenies més que vore si alguna estava picada pels pardalets. Llavors, te donaves pressa en collir-ne, puix els volàtils se feen en moltes d'elles en poquet de temps.