Secciones
Servicios
Destacamos
JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE
Sábado, 1 de octubre 2016, 00:06
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
Havia estat quasi tota la setmana plovent i amb tempestes. Entre setmana ja anava a escola de les monges i esperava ansiós els divendres per a anar-me'n a dormir a la caseta dels meus iaios. Allí passava el cap de setmana. M'havien fet per a sopar un pit de pollastre a la brasa i unes tomaques bullides que una vegada ben escorregudes i ja sense pell, ho regaven amb un bon oli d'oliva i un poc de sal. La combinació era excepcional.
El meu iaio havia estat aqueferat, em comptava que havia trasbalsat el vi per a netejar la bóta perquè calia xafar. Li havia cremat la metxa de sofre i ja la tenia preparada per a omplir. Demà aniríem a veremar per a portar-ho a l'almàssera. Ja tenia clar que seria l'últim a xafar, d'esta manera quedaria la pallorfa i el suc junts, fins al dilluns, dins del trull, on a primera hora ho traurien i en canters ho portarien per a embotar. Manies del meu iaio que deia que així, el vi eixia millor.
A les set del matí ja estàvem amb el falçó en mà veremant. Feia fresc. Els cabassos anaven omplint-se i trasportándolos al carro. Encara ens quedava una llarg matí. Els peus s'afonaven en la terra encara mullada i les espardenyes pesaven pel fang apegat. Entre cep i cep em vaig adonar d'un formiguer d'on eixien formigues voladores. Vaig avisar al meu iaio que immediatament va preparar un pot de vidre a què li va ficar herba seca i les vam anar arreplegant. De segur que aniríem a posar trampes per els pardalets i alguna paella cauria.
Sobre les nou vam fer una parada per a poder prendre forces. Davall d'un ametler quasi sense fulls i a l'ombra del carro, ens vam disposar a esmorzar quelcom. Una truita de creïlles, una albergina fregida, uns trossos de frito i el barral de vi amb la canya posada, on el meu iaio i el meu tio Vicente esgotaven bons glops. Una botija d'aigua, era el meu consol.
Quasi al mig dia, amb el carro fins dalt amb els cabassos de raïm, ens dirigim a la caseta per a menjar. A mitjan vesprada portaríem la càrrega a l'almàssera.
La meua tia Pepa, estava acabant de coure un arròs caldós. Li vaig preguntar i em va dir que era un arròs amb orella de porc. Déu meu, que no hauria de menjar!
Hi havia bullit l'orella a trossets i ja la tenia preparada en un plat. Va posar una olla en el foc amb oli d'oliva, i va sofrigir uns fesols de careta i altres tendres desgranats junt amb una tomaca ratllada. Li va afegir unes tomaques seques hidratades i els trossos d'orella. Va remoure bé i va posar una cullerada de pebre roig fullat i uns brins de safrà. Va anar movent i quan la tomaca va veure que estava feta, va posar el got d'aigua on havia tingut les tomaques seques i va acabar cobrint amb un got més de caldo on hi havia bullit l'orella. Va deixar coure sobre mitja hora. Va afegir llavors tres gots d'aigua i quan va començar a bullir dos gots d'arròs. A foc alt i destapada l'olla, va deixar que es fera i reduïra fins a quedar un increïble plat senzill amb què ja quasi, ens despedíem dels productes de l'horta.
El meu iaio a penes parlava, només tenia el cap amb el vi que elaboraria. Eixiria bo? En unes setmanes eixiríem de dubtes.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.