Borrar
Urgente Bertín Osborne y Taburete, entre los artistas de los Conciertos de Viveros 2024
Potatge amb pilotes de dacsa. :: Juan Salvador gayá
Records de la meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Sábado, 11 de junio 2016, 00:32

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Entre a casa dels meus iaios i la cara de la meua iaia era d'espant i el seu nerviosisme evident. Sense pensar-ho, vaig córrer cap a la quadra i vaig veure la burra gitada en el sòl mentre entre quatre hòmens intentaven alçar-la. La burra està molt mal fill, la burra... Van aconseguir alçar-la i aguantant-la com podia li van introduir tot el braç pel cul. Jo estava perplex. El silenci feia que se sentiren les mosques al volar.

Les cares ho deien tot. El veterinari, que era l'executor de la penetració anal, comentava... que no arribe... si... ací està la pilota... a veure... La seua cara pegada a les natges de l'animal blanc per la suor, ficat el seu braç fins al muscle en tal cavitat, va poder trencar el tap de menjar que li produïa el dolor a l'animal. De no haver-ho alçat a temps del sòl, podien haver-se voltejat els budells causant-li llavors una mort segura.

El meu iaio, va respirar fondo al sentir que ja estava i es va preguntar què hauria passat perquè agafara el còlic. «Una mala beguda tal vegada, excés de garrofes, massa palla... qui ho sap Salvador», li va dir el veterinari. Va traure el braç i l'animal es va relaxar. Ara cal deixar-la tranquil·la i no li dónes res de menjar de moment, només aigua.

Alleujats al veure que el problema s'havia solucionat, les cares ja més relaxades, mentres en el safareig es netejaven, la meua iaia ja estava traient un bon plat de 'frito' del rebost, tallant unes tomaques i un poc d'embotit. Portaven des de l'alba amb el tema, quan el meu iaio es va donar compte del contratemps. Al voltant de la taula donàvem bon compte de les viandes. La carn del fregit, lleugerament salada, estava de mort i que dir de les primeres tomaques agafades de l'horta. El barral de vi, al què li havien posat una canya, anava passant de mà en mà bevent al «gallet». Un trosset de cansalada salada, un tros de pa del dia...

Mentrestant, la meua tia Pepa en la cuina preparava el menjar. Cap enllà que me'n vaig anar per a indagar que estaria fent. Hi havia bullit en una olla cigrons i en una altra fesols. Estava fent un potatge amb pilotes de dacsa. En una altra olla gran, portava bullint sobre una hora unes manetes de porc i unes espinades tallades a trossets amb unes penques. Li va afegir dos blancs d'embotit i un bon tros de cansalada que tenia guardat en l'orsa, retirant-li la sal. Un bon cullerot de cigrons i un altre de fesols que hi havia bullit. Va posar també una creïlla bonica sense pelar. Mitja hora més i va retirar la creïlla, afegint llavors uns trossos de nap i de xirivia. Va remoure un poc amb atenció amb el cullerot de fusta, mig va tapar i va deixar a foc molt lent.

Va pelar la creïlla i va començar a elaborar la pilota. Per a això, en una paella al foc amb una cullerada d'oli d'oliva, va sofregir un poc de pebre roig fullat sense cremar-ho a què li va afegir la farina per a escaldar-la. Ho va bolcar en una palangana i li va afegir un poc de la creïlla bullida, un pessic de pebre negre, un poc de sal, un poc de jolivert fresc tallaet, un ou i una fogassa de pa que havia tingut a remulla amb aigua. Va començar a mesclar i va afegir un poc del caldo de l'olla que tenia coent. Va pastar, fins a obtindre unes bones pilotes que va embolicar en fulls de col.

La meua tia va provar el caldo del potatge i li va posar sal. Va ficar per damunt les pilotes i va tapar l'olla. En mitja hora, a la taula. En cada plat, un tros de pilota, un poc de companatge i molt de caldo. Bon profit.

Seguix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios