Borrar
Records de la  meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Sábado, 23 de enero 2016, 00:47

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Les faves seques les tenien guardades en una bossa de tela penjada del sostre i dins, havien posat uns caps d'alls sencer perquè això evitava que els entraren el corcó i llançaren a perdre els alls.

La meua tia Pepa estava matant un conill del corral i pel que vaig veure tenia ja una cassola amb caragols bullits. Presagi que algun guisat cuinaria.

El meu iaio estava enredat amb un bot que ho tenia sobre un xicotet foc que havia fet en el corral. Amb unes tenalles li donava moviments circulars, així una i altres vegada. Olia a pestes i com és lògic per la meua curiositat li vaig preguntar el que estava fent; estava fonent sèu per a fer greix. No parava de moure el bot fins que va veure que s'havia transformat en un líquid que va filtrar amb un tros de tela i que al refredar-se queda com una mantega suau. Amb ella greixaria les rodes del carro i també li serviria per a lubricar la pell dels arnesos. Estava en ple treball de poda. En el carro tenia alguns garbons de sarments que havia portat per a guardar-los. Una vegada secs servirien per a fer les paelles i inclús per a torrar carn, perquè li donaven un sabor molt especial que tots sabíem apreciar.

El conill ja estava trossejat, ben net i al que li havien posat un bon pessic de sal.

Menjaríem arròs caldós de conill amb caragols i em vaig disposar a seguir-li els passos per a la seua elaboració. La meua tía va agarrar unes poques sarments i va col.locar uns trossos de ceps secs. Sobre un ferro de tres potes que va disposar damunt de les flames va col.locar una olla de ferro negra com el carbó, però neta com una patena. Neta, perquè de tant en tant feien una bona fogata i ficaven l'olla dins perquè es cremara qualsevol resta que poguera anar acumulant pel seu ús. Després la netejaven amb una pols blanca que cridaven «terreta» i aigua i pareixia acabada de comprar.

Doncs bé, l'olla sobre els ferros al foc va posar oli d'oliva fins a cobrir el fons. Va sofregir uns alls xafats amb la seua pell per a aromatitzar-ho i els va retirar. Va tirar els trossos de conill i amb una paleta va anar removent fins a daurar-los. Mitja ceba, la va ratllar i la va incorporar, com de la mateixa manera va fer amb una tomaca, uns trossets de pebre roig roig i verd que havia assecat en l'estiu i que ara havia hidratat. Va cobrir amb aigua i quan va començar a bullir va incorporar els caragols i les faves seques que havia tingut unes hores a remulla. Sobre l'olla va posar uns brins de safrà embolicat en paper de periòdic perquè es torrara i que va depositar just davall de l'ansa de la tapa perquè no caiguera al foc. El safrà mai ha sigut barat.

En mitja hora a foc mitjà, va provar de sal i va incorporar dos creïlles que havia pelat i trencats amb l'ajuda d'un ganivet perquè així soltaren més fècula i espessira el caldo. La paperina amb el safrà la va estrényer amb els dits per a convertir-la en pols i a l'agregar-la a la guisat immediatament l'olor va canviar. Va afegir un poc d'aigua i quan va començar a bullir va posar l'arròs. En vint minuts se serviria un plat que sabia a glòria.

Seguix-me en el blog www.alfumdelaximenera.es

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios