El discurso de Ximo Puig en el Debate de Política General

senyores i senyors diputats,

valencianes i valencians,

Vull que les primeres paraules d'este debat siguen per recordar a Eva Bou.

Per mostrar el condol de la Generalitat, dels valencians i les valencianes, de tots els demòcrates.

Per demanar perdó com a societat a ella, als seus familiars, als seus amics i amigues, als qui la estimaven.

A ella i a totes les víctimes de la Violència de gènere.

Cada dona morta, agredida, atemorida és un fracàs de tots.

Eixa és la primera gran prioritat: acabar amb el terrorisme masclista.

Senyories,

Comparec davant vostès, representants legítims del poble valencià.

També davant dels ciutadans i ciutadanes, que hui ja poden seguir este ple des de les seues cases en la televisió pública valenciana, en el darrer debat de política general de la present legislatura.

Comparec enmig d'un temps de canvi.

D'una etapa de reparació, reconstrucció i renaixement.

I la pregunta que ens correspon fer-nos hui és:

Cóm està la Comunitat Valenciana?

Està millor o pitjor?

Hui la Comunitat Valenciana, senyories, està millor.

I el que és més important encara, estarà millor en els propers anys.

Totes les dades, tots els indicadors econòmics, socials i democràtics han millorat.

Tots els paràmetres són millors ara que fa 3 anys.

Tanmateix, són immensos els reptes i extraordinàries les oportunitats.

Per tant, començaré la meua intervenció exposant l'estat hui de la Comunitat Valenciana.

Després analitzaré, des de la nostra opinió, com esta canviant la posició i el paper que té la Comunitat Valenciana a Espanya, a Europa i el món.

I, en tercer lloc, compartiré amb vostès quines són les línies més rellevants de la via valenciana cap una societat avançada, cap la prosperitat social.

Senyories,

Crec honestament que una de les raons per les quals hem aconseguit estar hui millor és perquè en 2015 assumirem la voluntat de canvi, l'actiu que significa de la pluralitat i l'acord entre diferents.

L'Acord del Botànic, des d'una visió superadora del partidisme, ha generat un escenari d'estabilitat, diàleg i honradesa.

Ha canviat el paradigma.

Hem passat de la Comunitat

de la corrupció, a la Comunitat de la solidaritat.

De la Comunitat de l'especulació a la Comunitat de la innovació.

De la Generalitat en retirada a la Generalitat activista per l'autogovern.

Per tant, l'esperit del Botànic no té limitació temporal, ni tan sols té una limitació electoral.

És una obligació irrenunciable posar en el centre de totes les polítiques a les persones.

Posar les llums llargues per garantir que el moment valencià acabe sent el temps valencià.

És l'obligació ètica de pensar en les properes generacions, i no en les properes eleccions

A juliol de 2015 la situació era de col·lapse social, econòmic i democràtic.

1 de cada 3 valencians i valencianes estava a l'atur.

Estàvem més empobrits. En 20 anys havíem retrocedit fins a estar 12 punts per baix de la mitjana de la riquesa d'Espanya.

El nom de la Comunitat Valenciana estava associat al paradigma de la corrupció, de l'especulació i del descrèdit polític.

De fet, en aquells moments, la corrupció era la preocupació principal de valencians i valencianes.

Però, des d'estes cendres, en 2015 la societat valenciana digué prou.

Prou a l'atmosfera de descrèdit, paràlisi i retrocés social.

De fet senyories, la major rebel·lia ha estat la rebel·lia cívica valenciana.

La major valentia ha estat la d'assumir la nostra pròpia realitat per transformar-la.

Durant massa anys s'havia enganyat al poble valencià, generant un fals espill de prosperitat, mentre la realitat ens allunyava de la convergència en renda i en oportunitats,

ací i a Europa.

I ara, enfront d'això, hem demostrat

el coratge per trencar la nostra invisibilitat.

Coratge per tindre veu pròpia

Coratge per arribar a un consens

Coratge per superar la nostra discriminació històrica a Espanya.

En conseqüència, la societat valenciana ha optat:

Per la rebel·lia, front el col·lapse i la corrupció.

Per la valentia, en assumir la realitat valenciana.

I per el coratge, per ressituar-nos en Espanya en peu d'igualtat,

I senyories,

Quin és el resultat?

El resultat és el moment valencià.

Estem millor en allò que més preocupa als valencians, l'atur.

La taxa d'atur s'ha reduït al 15,6%,

més de 13 punts menys que en el pitjor moment de la crisi. Quasi 10 punts menys que quan arribàrem al Govern.

I s'han generat més de 187.000 llocs de treball. S'ha recuperat ja més de la meitat del treball destruït per la crisi.

En segon lloc, estem millor perquè hem reparat els drets més bàsics.

Entre 2015 i 2017 la pobresa s'ha reduït el doble de ràpid, ací, que al conjunt d'Espanya.

Només posaré alguns exemples:

S'han eliminat els copagaments als pensionistes, als xiquets i xiquetes en risc d'exclusió, als aturats.

Quasi un milió tres-cents mil valencians i valencianes ja no paguen els seus medicaments.

S'està produint el major impuls a l'educació pública de la història del nostre autogovern.

- 1.801 aules més en només 3 anys.

- 6.000 professors més.

Hui hi ha 70.000 dependents que cobren les seues ajudes. 30.000 persones més que a 2015.

I en tercer lloc, estem millor hui perquè hem superat la hipoteca reputacional.

Hui els valencians no s'avergonyeixen de les seues institucions.

A Espanya ja no som el model del malbaratament i la corrupció.

I a Europa es tornen a fiar de nosaltres.

De fet, els anuncie que el Consell aprovarà en les pròximes setmanes l'avantprojecte de Llei de Govern Obert.

Una norma amb la qual completar el marc legal de la confiança dels valencians en el nostre sistema democràtic.

Una confiança també necessària

per a enfortir el teixit econòmic.

Quan arribarem al Govern, la confiança empresarial estava en negatiu, -6,2.

Hui n'hi ha un +15,4%. Més de 20 punts de diferencia en positiu.

Una confiança que es constata en la inversió directa estrangera, que ha augmentat un 45% respecte al mateix període anterior.

La segona autonomia amb major creixement.

Una confiança que es demostra quan les dos principals entitats financeres catalanes han escollit la Comunitat com a lloc on fixar la seua seu social.

I tot això no es casualitat.

És l'efecte d'un escenari d'estabilitat, diàleg i honradesa;

(2. La CV a Espanya, Europa i el mon.)

Senyories,

El moment valencià és una oportunitat per ressituar la Comunitat Valenciana, a Espanya, a Europa i al món.

Pel que fa a la posició de la Comunitat Valenciana a Espanya certament des de juny ha canviat l'atmosfera.

Durant 3 anys la Comunitat ha recuperat la veu pròpia.

Ha liderat el debat per un canvi de model de finançament i una nova arquitectura territorial.

I ha mantingut una actitud permanent de diàleg, reivindicació i lleialtat que no sempre ha estat atesa.

Hui eixa veu valenciana plural, diversa i inclusiva té ressò a Madrid.

Hui torne ací a explicitar que la qüestió territorial a Espanya no es només Catalunya.

I és cert que ens preocupa la situació en Catalunya. Com no ens va preocupar

si és a qui més comprem i a qui més venem.

Però durant molts anys s'ha perdut temps per la política. S'han trencat els ponts i s'ha triat la confrontació en compte de la moderació i la cerca d'acords.

No vull ser equidistant, en allò que no es pot ser equidistant, el compliment de la llei.

Però la resposta a un conflicte polític ha de ser política.

I per tant, llei i diàleg.

No obstant això, senyories, la crisi en Catalunya ja no pot ser més

una excusa per paralitzar totes les reformes territorials que necessita el conjunt d'Espanya.

Tenim la necessitat de reformar un Estat de les autonomies que està esgotat i ho està especialment per a valencians i valencianes.

No és possible mantindre un Estat en el qual les autonomies, que gestionen 3 dels 4 pilars del sistema de benestar, tinguen una insuficiència contrastada de recursos.

I és inassumible que entre la Comunitat Valenciana i l'autonomia millor finançada

n' hi haja més de 700 euros de diferencia anual per habitant.

Esta és una posició compartida per tota la societat valenciana.

Fa quasi 9 mesos vaig sol·licitar comparèixer en el Senat per donar compte d'este posicionament valencià en la reforma del finançament.

Fins hui la majoria absoluta del Partit Popular ho ha impedit.

Hui, vull exigir formalment al President del Senat que complisca la seua missió constitucional.

Que done veu a qui correspon -les autonomies- i que abandone el bloqueig fraudulent d'una institució al servei només d'un partit.

Si el Partit Popular ha invitat al President Torra a comparèixer al Congrés per parlar del problema a Catalunya, li demanem que deixe de bloquejar que el President dels valencians comparega en el senat.

L'actitud d'este Consell ha estat sempre, i en tot moment, de lleialtat reivindicativa.

Ara, amb el nou Govern a Espanya, per suposat també.

La Generalitat no ha canviat de posició, qui si ha canviat ha estat el Govern d'Espanya.

Hui n'hi ha un diàleg permanent que permet avançar, més lentament del que nosaltres voldríem, però avanços com ara les mesures transitòries que hem reivindicat des del primer dia.

El canvi en la distribució de l'atribució dèficit. Abans s'ho atribuïa tot l'Estat i hui tindrem 250 milions més de capacitat de despesa.

Refinançament del deute per alleugerar la carrega financera. En concret, 1000 milions a la Comunitat Valenciana.

Transferència de la quantitat de l'IVA que estava en dubte. 250 milions d'euros.

I l'assumpció del deute de La Marina. 350 milions d'euros.

Tanmateix, hui tenim clar, tan clar com sempre, quin es l'objectiu: un finançament just.

El procés democràtic és reivindicar, dialogar, acordar.

Però el problema valencià va molt més enllà del finançament, és per això que estem treballant en altres direccions:

Hem arribat a l'acord de revisar els recursos d'inconstitucionalitat vigents que l'anterior Govern havia interposat contra lleis aprovades per Les Corts.

El Govern d'Espanya ha fet seu l'alliberament dels peatges en l'AP7.

Hem acordat la comissió bilateral per a l'anàlisi i seguiment de l'Agenda Valenciana d'Infraestructures.

La setmana passada el ministre va donar suport al corredor cantàbric-mediterrani i al Madrid-Valencià en el marc dels corredors europeus que defensarem junts a Brussel·les.

I esta setmana el nou Govern aprovà el segon transvasament Tajo-Segura en menys de 100 dies.

Són fets importants, son alguns fets, però sobretot són un punt d'inflexió. El que correspon a un nou tracte lleial.

La Comunitat Valenciana tindrà un posicionament de Bilateralitat no excloent.

De defensa dels interessos valencians i participació en la conformació dels interessos comuns.

Un contacte i negociació permanent al voltant d'allò que ens és propi, però també d'allò que compartim amb la resta d'Espanya.

De fet, els anuncie que la primera setmana d'octubre em reuniré amb el President del Govern d'Espanya per tal de reafirmar la voluntat d'avançar en el compliment de l'Agenda Valenciana i aportar la nostra posició respecte a les reformes que necessita Espanya.

Senyories,

Esta presencia a Espanya conflueix amb un retrobament de la Comunitat Valenciana a Europa i al món.

Amb la Unió Europea hem recuperat les relacions. Tant que podem dir que hem tornat a Europa.

Des d'allò més simbòlic, com retornar la bandera europea als edificis públics valencians, a allò més concret com ha estat donar solució a expedientes oberts com ara la Ciutat de la Llum.

Al sí de la Comissió hem passat del expedient a l'exemple.

Hui Europa posa a la Comunitat Valenciana com a exemple en tres aspectes molt significatius.

El primer com a gestors dels fons europeus per a combatre l'atur juvenil.

S'ha passat de no utilitzar eixos fons, d'una execució de quasi el 0%, a que el Pla Avalem Joves + haja permès contractar a 9.000 persones amb 150 milions d'euros d'inversió.

De 0 a 9.000. De exemple de fracàs a exemple de gestió.

Hem passat de estar per damunt de la mitjana d'Espanya en atur juvenil a ja estar per baix.

I els anuncie que l'any que ve n'hi haurà una nova convocatòria d'Avalem Joves +, amb un objectiu estimat de 4.500 joves més contractats.

El segon exemple es el lideratge com a regió europea oberta al món.

Una posició que busca aprofitar les oportunitats que ens ofereix la internacionalització i els nous marcs d'acord.

Hem sigut la primera regió europea que ha visitat Japó per aprofitar les futures oportunitats que obrirà un nou acord comercial entre la Unió Europea i este país.

I també la primera que ha fet una missió comercial a Canadà després de l'aprovació del CETA.

I ho ha fet amb resultats.

Este any la Comunitat Valenciana ha duplicat les seues exportacions de cítrics a Canadà.

I el tercer exemple en el que la Unió Europea ha aplaudit la posició de la Comunitat Valenciana és en l'acollida humanitària de l'Aquarius.

Ha estat una fita humanitària que ha de servir per impulsar una nova solució permanent i sostenible:

que atenga a la seguretat i siga respectuosa amb els drets humans.

que servisca també per establir una relació econòmica, social i humana entre les dos riberes del Mediterrani.

Per que cal tornar a fer del Mediterrani un punt de trobada.

Que ningú s'equivoque, Àfrica ens donarà la centralitat.

El seu futur demogràfic, i el seu desenvolupament, faran d'este continent

un nou espai d'oportunitats compartides.

De fet, durant este any les nostres exportacions a este continent ja han augmentat quasi un 20%.

Es per això, en este context d'establir lligams permanents i productius,

que els anuncie que la Comunitat treballa per a que la seu del instrument europeu

de la cooperació mediterrània es residência a València.

Un instrument que comportaria la gestió de 400 milions en fons europeus.

A més, a desembre tindrà lloc a la Comunitat Valenciana un encontre entre autoritats regionals i locals de les dos riberes del Mediterrani.

Des d'eixa posició europea avançada.

Des dels millors valors d'Europa, és des d'on la Comunitat Valenciana

vol situarse al mon.

Els valors que com recorda Bauman són: la racionalitat, la Justícia, la democràcia i l'autonomia.

Si volem que eixos valors canvien el món i no que el món acabe en eixos valors, hem d'implicar-nos.

I si volem aprofitar les oportunitats i no quedar enrere, hem de participar d'elles.

(3. Nou contracte social valencià: Societat avançada)

Senyories,

Esta ha estat la legislatura del rescat de

les persones i la reactivació de la economia valenciana.

És prou indiscutible que la Comunitat Valenciana hui està millor, però no esta millor per quedar-se aturada.

Estem millor, per continuar millorant demà, perquè volem consolidar-nos com una societat avançada a Europa.

No podem romandre parats perquè també som conscients de tots els riscos d'este temps.

Els risc del creixement desigual. D'un model que és més capaç que mai de generar nous recursos, però més incapaç de redistribuir-los.

Segons Oxfam des que la economia ha començat a créixer, el 10% més ric ha acumulat el 30% de la renda disponible.

El risc, també, de que els nostres sistemes de benestar no siguen efectius front els nous reptes demogràfics, socials i econòmics.

O que els serveis públics no donen resposta a les noves necessitats de les persones.

Si no gestionem bé els riscos les conseqüències poden ser una involució democràtica.

Una involució que alguns ja proposen i que s'alimenta de les fractures socials;

S'alimenta dels qui se senten insegurs o desprotegits;

S'alimenta dels qui temen ser els perdedors dels canvis.

S'alimenta de la por.

La por de la que s'aprofita la xenofòbia de Salvini o Le Pen, el tradicionalisme de Orban, o el recurs a l'aïllament de Farage. I també alguns fenòmens independentistes.

El nou populisme conservador.

Senyories,

La transformació global a la qual assistim no pot conduir a reaccions extremistes i antidemocràtiques.

Això es assumir la derrota.

I ací no hi ha cabuda per als qui baixen els braços, es conformen i plantegen escenaris derrotistes.

De fet la Comunitat Valenciana te més confiança en el futur d'esta terra que fins i tot, en el del conjunt d'Espanya.

Per primera vegada en molt temps ni ha un optimisme valencià.

Un optimisme crític.

I jo em declare, també, un optimista crític.

Conscient de que queda molt per fer, però sabedor de que tenim la determinació, les conviccions i la capacitat.

«El món es pot canviar amb coneixement, amb acció i amb passió», com diu la científica valenciana Pilar Mateo.

I és des d'eixa posició, des d'este optimisme crític, és des del que volem plantejar una proposta per a la Comunitat Valenciana.

Senyories,

Els propose nou contracte social valencià.

Un nou contracte social valencià amb tres pilars:

Desenvolupament.

Igualtat.

I democràcia.

(Desenvolupament)

Señorías,

El primer punto de este nuevo contrato social valenciano es el desarrollo.

Pasar del concepto de crecimiento al concepto de desarrollo.

Orientar el buen ritmo de la economía valenciana hacia la sostenibilidad.

Un desarrollo que tenemos que impulsar desde tres ejes.

1. Conseguir un mejor trabajo en la nueva economía.

2. Coser esos avances en el conjunto de la Comunitat Valenciana.

3. Garantizar que el desarrollo sea sostenible.

El primer eje hace referencia a la necesidad, que ya apuntaba, de conseguir un mejor trabajo en la nueva economía.

Porque aunque no puedo más que compartir las palabras de Ernest Lluch cuando dijo que la mayor desigualdad es no tener trabajo, creo que a esa reflexión tiene que añadirse que

no vale ya cualquier trabajo.

Estamos en un momento clave. En el momento en el que asentaremos cuál es el modelo económico de futuro para los valencianos y valencianas.

El momento en el que escogeremos si queremos precariedad o calidad.

Escoger y acordar con todos los agentes sociales. Sindicatos y patronal.

Y les aseguro que las decisiones políticas que afectan a los sectores empresariales y a los trabajadores, siempre se hacen y se harán contando con ellos, buscando el máximo consenso y defendiendo el interés general.

Porque velar por el interés general no es sólo compatible, sino que es imprescindible para facilitar la actividad económica.

Y la actividad económica sólo es sostenible si se produce con el avance de las condiciones laborales.

Esta colaboración es necesaria para transformar el modelo productivo,

superando cualquier tentación especulativa

del pasado.

No hay atajos para la prosperidad.

De hecho, por primera vez hemos conseguido un cambio fundamental de tendencia.

El inicio de la reforma del modelo productivo.

Esta creciendo la productividad y los puestos de trabajo al mismo tiempo.

Y además las dos están creciendo por encima de la media española.

Para impulsar este cambio, desde 2015 hemos reformado la política industrial y ahora contemplamos nuevos instrumentos. Y además instrumentos más potentes.

Instrumentos como el banco público valenciano, la AVI, el nuevo IVACE.

Hoy se han ejecutado 362 millones de euros en ayudas de la Conselleria de Economía frente a los 188 que se ejecutaron antes de llegar este Consell.

Un 92% más de respaldo a la actividad económica.

Aquí en la Comunitat Valenciana, a pesar de las dificultades, estamos haciendo los deberes.

Somos la segunda autonomía que más ha mejorado su índice de innovación de la Comisión Europea.

Un avance de 1,7 puntos, mientras la media de España ha retrocedido prácticamente la misma cifra.

Un avance que queremos ampliar.

Por eso les anuncio una Estrategia para la Economía de la Inteligencia Artificial,

en colaboración con el sector social, empresarial, las Universidades y los distintos institutos tecnológicos.

En muy pocos años este tipo de tecnologías diferenciarán en el mundo a regiones competitivas de las que han dejado de serlo.

Un contexto en el que será decisivo el Distrito Digital como cluster de la nueva economía.

Alicante es uno de los territorios con más potencialidad de futuro del sur de Europa.

Y puedo confirmarles que las expectativas de ayer, ya son hoy una realidad.

Puedo anunciarles que dos importantes empresas se residenciarán en el Distrito Digital.

Indra con una previsión de 500 trabajadores, 60 ya en los próximos meses y 200 en el año 2019.

Y Accenture con una previsión de 2.000 profesionales en los próximos tres años, 250 en los próximos meses.

A las que se sumaran en los próximos meses, 51 nuevas empresas, start-ups, con 170 trabajadores a través Plan de Atracción de Empresas.

Y el impulso innovador afecta, en cualquier caso, a toda la Comunitat.

En València, con la Marina ya saneada por la asunción de la deuda, puede ser otro polo determinante de la nueva economía.

Será la sede del centro de I+D en ciberseguridad de Telefónica y cuenta con el impulso de la plataforma Valencia Tech City un acuerdo social para la economía del conocimiento.

En Castelló la innovación es, sobre todo, el sector cerámico puntero y hoy puedo anunciar una noticia importante.

Hemos conseguido que en el Plan de inversiones a la red de Iberdrola se incluyan las medidas necesarias para la repotenciación.

Es decir, la energía será más barata para nuestras empresas y así, estas podrán ser más competitivas.

En Sagunto, hemos pasado de la parálisis al éxito.

Parc Sagunt I es hoy un gran espacio industrial y logístico donde, por ejemplo, este mes ya empezará la producción de la multinacional Crown.

Ya hemos iniciado los trámites para impulsar Parc Sagunt II, pero debido a la gran demanda de las empresas de carácter inmediato les anuncio que en colaboración con el Ayuntamiento, vamos a impulsar una ampliación de Parc Sagunt I de más de 600.000 metros cuadrados, para dar respuesta a propuestas inmediatas de inversión.

Y, les anuncio que el puerto de València tiene previsto aprobar en su Consejo en el mes de octubre los pliegos para la concesión de la ampliación norte del recinto portuario con una inversión público-privada de más de 1000 millones de euros.

Una inversión que permitirá abrir un espacio para 5 millones de contenedores y evitar la saturación del puerto que actualmente tiene una ocupación superior del 70%.

Además vamos a desarrollar la Ley de áreas industriales para que los polígonos industriales pasen de ser el último barrio de los municipios a un activo estratégico de la economía valenciana.

Y en esta dirección, también les anuncio que

el AVI impulsará un Plan piloto de polígonos industriales digitales en Almussafes.

Plan que posteriormente se extenderá al resto de la Comunitat.

Así mismo, les anuncio que iniciaremos los trabajos de cooperación con todos los agentes económicos y sociales para la elaboración de un pacto por la Industria de la Comunitat Valenciana.

Un pacto que establezca un marco estable para la seguridad jurídica, laboral, el medio ambiente, la competitividad, la calidad y la promoción de mejor y más empleo en un sector estratégico que ya está cerca del 20% de la economía valenciana.

Y en el mismo sentido les anuncio que la Generalitat apoyará proyectos concretos de innovación disruptiva, tal y como la Unión Europea aconseja.

Proyectos como en concreto el de Zeleros, la empresa valenciana que investiga el Hyperloop, con el objetivo de que se ubiquen en Parc Sagunt las instalaciones para probar el prototipo.

Señorías,

El dilema que nos planteamos es inercia o futuro.

Y la Comunitat Valenciana ya ha decidido.

Ha decidido futuro.

Futuro en todos los sectores, también en los que ya son claves a la economía valenciana como por ejemplo el turismo que ha vivido un crecimiento extraordinario estos años.

Ahora el reto es consolidar las cifras de visitantes, pero sobre todo mejorar la calidad y el gasto del turismo que recibimos.

Estamos mejorando en esos objetivos. La rentabilidad de los alojamientos turísticos, ha aumentado un 6,7% respecto a 2017.

Pero si cada vez estamos en un mundo con mas opciones turísticas, la competitividad es un deber que no se acaba nunca.

Y por lo tanto, les anuncio que en las próximas semanas se aprobará el Plan estratégico de Turismo, desde la cogestión público-privada, hacia 2025.

Y por supuesto, en un sector en el que trabajan el 14% del total de valencianos y valencianas hay que mejorar progresivamente las condiciones laborales.

Para conseguirlo la receta es formación, calidad y desestacionalización,

En este sentido el Plan para aumentar los meses de trabajo de los contratos fijos discontinuos está ya en marcha.

Porque esa es la tarea de la administración: compartir con el sector privado los objetivos y avanzar en la resolución de los problemas.

Otro sector que ha vertebrado la economía valenciana tradicional y tiene que seguir haciéndolo, porque tiene futuro, es la agricultura, la ganadería y la pesca.

Por eso, además de apoyar sus oportunidades internacionales en los nuevos marcos de acuerdo, quiero manifestar nuestra preocupación con la PAC.

Les comunico que vamos a aumentar la presencia en Europa y también les anuncio que vamos a instar al Gobierno a que:

Defienda los intereses de la agricultura mediterránea.

Incrementen los controles fito-sanitarios en la frontera para evitar la entrada de plagas en las importaciones

Y, en tercer lugar, que doten adecuadamente las políticas de desarrollo rural.

Porque la agricultura valenciana está en la senda de atender el mercado global emergente, como también el mercado local con productos ecológicos.

Nuestra presencia en los mercados internacionales es cada vez mayor, pero tenemos un reto de rentabilidad en el campo.

En este sentido, esta Cámara está tramitando la Ley de Estructuras Agrarias.

Esta Ley, que confío que entre en vigor en breve, servirá para sentar las bases de esa viabilidad.

Así les anuncio que el objetivo que nos marcamos es que en un plazo de 5 años al menos 50.000 hectáreas de regadío que tienen serios problemas de rentabilidad, en orden a la aplicación de esta ley, recuperen su viabilidad.

Finalmente, hemos recuperado un elemento fundamental para la innovación del campo valenciano que había sido abandonado.

Hemos incorporado 19 investigadores al IVIA y estamos en disposición de poner en marcha programas de investigación para seguir estando en la vanguardia de la producción agraria en el mundo.

Señorías,

Si hemos hablado de una iniciativa de futuro como es Hyperloop no podemos dejar de hablar de las infraestructuras que ya deberíamos de tener en el presente.

Infraestructuras fundamentales como el Corredor Mediterráneo, que acumulan años de retrasos que hemos de superar como han reivindicado los empresarios valencianos en un ejercicio positivo de responsabilidad.

Hoy afortunadamente contamos con un comisionado valenciano en esa tarea.

O la conexión ferroviaria con el corredor el Cantábrico y el corredor Atlàntico conectando Lisboa y Valencia, que ahora vuelven a formar parte de las prioridades españolas que defiende el Gobierno en el mapa de corredores de la Unión Europea.

Ustedes saben que lo que pide este Consell es que las infraestructuras se decidan desde un criterio de racionalidad económica y social, fuera de la confrontación partidista.

Es evidente que cada Gobierno puede poner el énfasis en una situación o en otra, pero es necesario conseguir un gran acuerdo que sobre infraestructuras que nos lleve a 2030.

Ese acuerdo es la estrategia UNEIX. Una estrategia que continúa la línea de recuperación de la inversión pública con 350 millones en 3 años.

Y dentro de la estrategia UNEIX este mismo mes empezarán las obras del primer tramo de 12 kilómetros para duplicar a cuatro carriles la carretera Elche-Santa Pola dotada con más de 10 millones de euros en su totalidad.

En Orihuela se está replanteando el proyecto de la CV-95 y a principios de año estará concluido.

Y el bulevar de la Plana empezará su primera fase en el mes de septiembre, con un presupuesto global de 30 millones.

Asimismo, les anuncio que en el primer trimestre de 2019 se retomarán las obras de la línea T2 (ahora L10) de metro València en una única fase entre la C/Alicante y Natzaret.

Y estoy en disposición de comunicarles que a continuación, en el horizonte del 2021, conectaremos Natzaret con el puerto de Valencia mediante tranvía.

Además les anuncio que Metro València abrirá por la noche los fines de semana y festivos a partir de final de año.

Señorías,

Se trata de decidir si queremos ser un territorio cohesionado o un territorio fracturado.

Y este Consell ha optado por la superación de los desequilibrios territoriales.

Por eso, la alianza efectiva de la Generalitat con los ayuntamientos.

El fondo de cooperación municipal, una reivindicación histórica y un compromiso desde hace 20 años de la Generalitat, Xarxa Llibres, Edificant o Avalem.

Unas medidas que conforman la estrategia Juntament.

En este sentido les anuncio dos nuevas medidas de la Estrategia Juntament.

La primera, para evitar que haya pueblos y ciudades que tengan hipotecado el futuro vamos a impulsar un Plan de Saneamiento de los Municipios Endeudados por encima del 110%.

Para conseguirlo la Generalitat invertirá 22 millones de euros para que en 6 años todos los municipios valencianos estén saneados.

La segunda medida, una línea de apoyo a los municipios que, por sus características, tienen mayor coste en los Servicios Públicos Fundamentales.

Especialmente municipios de interior o con menos densidad de población.

Y con el mismo sentido de cohesión, vamos a dar un paso decisivo en la Estrategia Avant contra el despoblamiento, especialmente significativo en la provincia de Castelló.

Les anuncio que este mismo mes de septiembre impulsaremos un nuevo Fondo Anti-despoblación dotado de 3 millones de euros.

Un fondo complementario al Fondo de Cooperación Municipal que servirá para dar apoyo estable a proyectos para frenar la despoblación.

Y ofreceremos a las diputaciones la posibilidad de participar para duplicar estos fondos.

(Equilibrado en el medio ambiente)

Señorías,

Mejor trabajo, cohesión territorial y un tercer eje fundamental: la sostenibilidad.

Garantizar las oportunidades de todas las personas significa luchar juntos contra el cambio climático.

De no hacerlo estaríamos hipotecando todas las futuras generaciones. Asumiríamos la desigualdad intergeneracional.

Como respuesta a los problemas ambientales, estamos impulsando una estrategia global para dar un nuevo impulso al desarrollo de la Economía Circular y acabar con fenómenos como el mar de plástico.

Y, en este sentido, les anuncio que la AVI impulsará un proyecto en colaboración con el sector de la distribución, los proveedores, los científicos y los institutos tecnológicos para reducir el impacto de los envases de plástico.

Para explorar materiales alternativos en aquellos casos en qué sea posible, y avanzar en plásticos más sostenibles, más biodegradables y con un mayor porcentaje de material reciclado.

Además preservar nuestro entorno es proteger especialmente aquellas zonas que tienen un valor ambiental singular.

Por ello, les anuncio que hemos llegado a un principio de acuerdo con los propietarios del «Mas de Sanauja» para que la Generalitat adquiera el pico del Penyagolosa para todos los valencianos.

Un espacio privilegiado en el parque natural, que esta en manos privadas y que servirá para ubicar el centro de interpretración del parque natural.

Por otro lado la Comunitat Valenciana tiene que buscar cada vez con más intensidad su transición energética.

El futuro pasa por energías limpias y esta nueva economía verde es una oportunidad en la que tenemos que participar mucho más activamente.

Por eso, en la reforma de la LOTUP, que está ahora mismo en esta cámara, se incluye la reducción de trámites burocráticos para impulsar las energías renovables a las comarcas del interior.

Cómo todos saben, las energías renovables también estaban bajo la sombra de la sospecha en la gestión de los anteriores Consells, y lo que es más grave, estaban paralizadas.

En el caso de la energía eólica se había adjudicado el 100% del espacio disponible, pero la mitad estaba sin ejecutar.

Ahora se están eliminando estas barreras y las empresas vuelven a impulsar proyectos.

Y en esta línea de transición energética estamos impulsando el atractivo de la Comunitat Valenciana como tierra de energía solar.

Y los datos de crecimiento son muy relevantes:

24 nuevas instalaciones con cerca de 13.000 MW instalados en esta legislatura y más de 1.100 MW solicitados o ya en tramitación.

Por lo tanto,

Nueva economía para conseguir mejores trabajos.

Coser económicamente la Comunitat Valenciana.

Y hacerlo de una forma sostenible con el medio ambiente.

En definitiva, pasar del crecimiento al desarrollo.

(Igualtat)

Senyories,

El segon pilar d'este nou contracte social valencià és la igualtat.

Per una qüestió de dignitat.

Perquè és el nostre deure constitucional

I també, perquè els països més avançats del mon són els més cohesionats socialment.

Durant molts anys ací hi ha hagut un projecte que ha legitimat la desigualtat.

La desigualtat no admet posicionaments neutrals i combatre-la es una opció política que este Consell considera imprescindible.

La igualtat que impulsem:

Per garantir els drets més bàsics de la persona.

L'equitat davant la malaltia.

I la igualtat d'oportunitats des de l'educació.

Igualtat significa drets.

El primer pas és garantir els drets front les incerteses.

I de fet en l'últim Índex de desenvolupament dels serveis socials, elaborat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials d'Espanya, recull que:

«En 2015 empieza el desarrollo del Sistema Público de Servicios Sociales en la Comunidad Valenciana, puesto que hasta esa fecha el deterioro, la nula relevancia y la ausencia de evolución o mejora, eran la constante registrada año tras año».

Mai cap Govern s'havia trobat un sistema públic més afeblit i mai cap Govern n'hi havia fet una inversió en el sistema de benestar tant important com en estos 3 anys.

I per no carregar a les persones amb l'efecte injust de les polítiques anteriors.

Els anuncie que anem a procedir al pagament de la responsabilitat patrimonial pel cobrament injust de copagament en centres públics, copagament encobert (minoració de prestacions) i el copagament a través de centres privats.

Anem a tornar el seus diners a 12.000 persones majors afectades pel copagament injust i confiscatori de l'anterior govern.

Així mateix, per continuar millorant, en el tractament als nostres majors els anuncie que anem a impulsar un acord-marc consensuat amb el sector empresarial que millore la qualitat de l'atenció en la xarxa pública de centres residencials.

I si busquem exemple paradigmàtic del canvi, eixe és l'aplicació de la renda garantida de ciutadania.

En 2016, amb el primer pressupost del Botànic, la renda garantida de ciutadana, va convertir-se en un dret subjectiu, és a dir, un crèdit ampliable.

I paral·lelament, i amb el suport de 2/3 de la cambra i cap vot en contra, vam aprovar la nova llei de renda valenciana d'inclusió.

Una nova prestació que facilita els requisits per al seu accés, augmenta el temps de cobertura, les quanties i permetrà passar de 22.000 a 45.000 titulars.

I en l'actualitat, es troba en tramitació també el projecte de Llei de Serveis Socials Inclusius.

Un projecte en el que transformem la concepció asistencialista en una concepció moderna de dret subjectiu i abast universal.

Som la primera Comunitat Autònoma que declara per llei que els serveis socials són d'interès general i essencial.

A més els anuncie que anem Enfortir l'Institut Valencià d'Atenció Social Sanitària (IVASS) per convertir-lo en un instrument eficaç de gestió pública, d'innovació i de qualitat.

Senyories,

Dins d'eixos drets imprescindibles esta la vivenda.

En este mandat ens hem enfrontat a drames humans de gran intensitat que han merescut tota la nostra atenció.

I encara que queda camí per recórrer, els desnonaments s'han reduït a menys de la meitat.

Més recentment, en zones molt concretes, s'ha constatat que ha sorgit una circumstància diferent: la dificultat econòmica d'accés a l'habitatge de lloguer.

I en alguns municipis s'agreuja l'efecte amb la demanda d'habitatges per a finalitats turístiques.

Per això, hem actuat abans de que el problema arribe a nivells d'altres autonomies i grans ciutats.

La nova llei valenciana de turisme dona els instruments necessaris als ajuntaments perquè la Comunitat Valenciana siga un lloc per a visitar, però sense deixar de ser el millor lloc per viure.

Des de juliol de 2015 s'han lliurat 714 vivendes del parc públic.

Ara el Pla Plurianual de Rehabilitació i Ampliació del Parc Públic d'Habitatge incidirà sobre més de 6.000 habitatges amb 100 milions d'inversió.

I per garantir l'accés a la vivenda les ajudes al lloguer han arribat este darrer any a 12.426 famílies. Cinc vegades més que a l'any 2015.

Però, senyories, hem d'actuar en noves formes d'evitar el creixement desorbitat del preu del lloguer privat.

Ja hem dialogat en el Govern d'Espanya per a que estudie com limitar el preu en zones tensionades, però a més els anuncie que anem a impulsar un pla contra la bombolla del lloguer.

Un pla que consistirà en la creació d'un index de preus, no obligatori, que marcarà el preu raonable d'una vivenda de lloguer en les condicions específiques que presente.

Els propietaris que lloguen eixa vivenda acollint-se a l'índex tindran beneficis fiscals per tal d'evitar l'augment dels preus.

Un pla que a més servirà per prioritzar les inspeccions de vivendes deshabitades, per tal d'iniciar mesures per incentivar als grans tenedors d'estos habitatges a introduir-les al mercat.

(Davant l'enfermetat)

I senyories,

Un dels fets polítics que més orgullosos ens pot fer sentir-nos com a país, és el nostre servei públic de salut.

La nostra sanitat, té molts aspectes millorables i ara parlarem d'ells, però podem presumir de tindre un sistema universal, eficient, amb professionals excel·lents i una qualitat reconeguda en el món.

De fet, d'acord amb el Baròmetre sanitari el grau de satisfacció amb el sistema públic valencià és el més alt des de 2001 i està per damunt de la mitjana d'Espanya.

Per tant, si el sistema sanitari es un pilar central del Estat del Benestar ha de ser una política d'estat la seua preservació i constant avanç.

Per això, al llarg de la legislatura el pressupost destinat a sanitat ha augmentat en quasi 900 milions i els anuncie que en el 2019 l'objectiu serà superar els 1.000 milions d'euros respecte a 2015.

I en això:

En 2019, n'hi hauran 18.000 places més d'ocupació estable i de qualitat a la sanitat.

El Pla de Dignificació d'Infraestructures Sanitàries 2016-2019 abasta una inversió de més de 359 M€.

I una vegada comprat l'edifici de l'ampliació del Hospital Clínic este mateix mes s'iniciarà el concurs del projecte per la primera fase.

Ara a més, els anuncie que anem a engegar el PLA PRIMÀRIA amb una dotació de 90 M€ per a rehabilitació, reformes, condicionament, equipament i ampliació dels centres de salut i consultoris auxiliars.

I perquè la nostra sanitat incorpore les noves oportunitats sanitàries que ens ofereix la innovació els anuncie que anem a construir l'edifici per a l'Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d'Alacant (ISABIAL).

De la mateixa forma que hem d'avançar en la confortabilitat del pacient i els seus familiars en la sanitat valenciana.

Per això, els anuncie que anem a llançar una APP d'humanització i informació sanitaria.

I per a continuar millorant compartisc en particular la preocupació dels ciutadans i ciutadanes per les llistes d'espera.

Ens preocupa encara que s'haja reduït el temps mitjà de 115 a 99 dies.

Les dades, en qualsevol cas, continuen sent inacceptables per a este Govern.

Per això, els anuncie que anem a proposar un Acord Integral d'Actuacions per a la Reducció de Llistes d'Espera, servint-nos de tots els mitjans disponibles per a la Generalitat Valenciana.

Un acord que passa:

Primer, autoconcert, pagar mes als professionals que més aporten per reduir les llistes d'espera i reequilibrar entre departaments.

Segon, una major capacitat de decisió del pacient, que podrà triar entre un major ventall d'hospitals públics o concertats per a ser sotmès a la intervenció.

Tercer, Pla de Xoc, perquè els centres privats assumisquen a part dels pacients en espera.

I com ens vàrem comprometre estem recuperant per a la gestió pública aquells departaments privatitzats on era necessari que el ciutadà i no el benefici empresarial tornarà a ser el centre.

Hem recuperat la gestió del departament de La Ribera tal i com ens havien compromès quan acabara la concessió.

Seguint este camí de recuperació, els anuncie que accelerarem el procés de reversió de l'àrea de salut de la Marina que passarà a ser de gestió 100% pública abans d'acabar la legislatura.

Ho farem amb totes les garanties jurídiques, amb diàleg i cooperació amb l'empresa concessionària i sempre tenint present l'interès dels pacients i dels professionals.

(En l'educació)

I senyories, si parlem del factor clau per la igualtat d'oportunitats parlem d'educació.

Estem donant l'impuls més intens a l'educació valenciana dels 30 anys l'autogovern.

Els curs escolar ha començat esta setmana amb una inversió major que abans de la crisi.

Hi han 6.051 docents més que a l'últim curs de la legislatura anterior.

S'ha consolidat el programa Xarxa Llibres. Este curs seran ja 424.636 alumnes els que tenen els seus llibres gratuïts.

I ràtio mitjana de totes les etapes educatives ha baixat a 22 alumnes per aula.

Des que començà la legislatura n'hi ha 23 centre més construïts i 15 en construcció pel procediment ordinari.

I El Pla Edificant contempla 700 M€ en escoles i instituts, per al període 2018-2020.

A dia de hui ja s'han signat 264 milions d'euros per a millorar 203 centres en 96 localitats de tota la Comunitat Valenciana.

Dels quals 47 centres son nous.

Són dades d'ahir, però cada dia entren noves incorporacions a la plataforma, el que demostra l'interés dels ajuntaments per un pla que dignificarà per sempre els centres educatius valencians.

I senyories,

Estem actuant en els condicionants educatius que es troben els nostres joves per a accedir a un treball.

Preparant el terreny per una època on l'educació és la clau que obri totes les portes.

En coneixement d'idiomes, formació per a accedir al món laboral, en accés a la universitat i en noves aptituds tecnològiques.

En el primer cas, la realitat és que mentre l'anterior política d'aprenentatge d'idiomes va ser un sonat fracàs, hui s'està impulsant el plurilingüisme.

Els col·legis han disposat de la facultat d'aprovar els seus projectes lingüístics garantint l'aprenentatge de castellà, valencià i anglès.

Impulsar l' anglès es fonamental i per això, l'any passat aconseguirem ja 325 auxiliars conversacionals natius.

Este any la xifra augmentarà d'una manera molt significativa en l'objectiu de en els propers cursos arribar al 100% tots els col·legis de la Comunitat.

I senyories, tots saben que durant l'època de l'especulació esta terra va sofrir un episodi de fracàs escolar desorbitat.

Molts dels nostres joves van optar per deixar d'estudiar per anar a treballar a la construcció.

Va ser una decisió induïda equivocada o va ser una decisió obligada per la situació familiar, però el que no és possible. No pot ser una decisió definitiva.

És el deure de la Generalitat garantir que totes les persones, però sobre tot els més joves, tinguen sempre una nova oportunitat.

I per això, en este temps, s'ha creat el Programa de Segona Oportunitat per a la Formació Professional Bàsica, destinat als joves sense ocupació que no finalitzaren l'ESO.

D'altra banda la formació professional, incloent la dual, ha experimentat una forta transformació, ha augmentat la seua visibilitat i prestigi com facilitadora d'oportunitats d'ocupació. I ara cal anar molt més enllà.

S'han superat les 130.000 places formatives, la major oferta en Formació Professional de la història i este curs s'implantaran 36 cicles nous connectats amb les demandes dels sectors empresarials.

Com per exemple el de Química Industrial a Castelló com va demanar el sector a la Taula de la Ceràmica.

Avancem en una major connexió entre empreses i formació.

Impulsem l'acreditació professional.

I promoguem un potent sistema integrat d'orientació professional.

El 2019 volem que siga l'any de la Formació Professional.

Per a eixe desafiament els anuncie que crearem la taula de la FP amb empresaris, sindicats, amb el professorat i formadors per impulsar definitivament la nova Formació Professional.

Pel que fa a la universitat, en el curs que comença, els estudiants ja paguen un 15% menys de taxes universitàries.

Hem passat de ser una de les autonomies on més car era estudiar a la universitat a estar per baix de la mitjana.

S'han augmentat les beques i este curs 1 de cada 3 estudiants ja tindrà universitat gratuïta.

I, els anuncie, que en el marc de les negociacions que estem tenint amb les universitats públiques valencianes per a millorar el seu finançament, contemplarem la inversió necessària perquè la UJI licite la construcció de la segona fase de la facultat de Ciencies de la Salut abans de finalitzar 2018.

I en últim lloc, preparar-se per al món laboral i per al món en general requereix de cada generació aptituds diferents.

Com diu Nuria Oliver «No cal tenir por a la intel·ligència artificial. No és una cosa del futur. Ja hui vivim envoltats d'Intel·ligència artificial. I eixa intel·ligència artificial té una relació estreta amb la humanitat».

En esta realitat l'accés a les habilitats digitals serà un nou requisit per accedir al mercat de treball.

Per tant, els anuncie que anem a impulsar un Pla pilot de educació tecnològica per fer la nostra autonomia, el territori capdavanter en les noves habilitats tecnològiques a Espanya.

Un pla que començarà amb la renovació de les eines tecnològiques de les nostres escoles i instituts.

I amb el desenvolupament d'un nou sistema operatiu, amb la corresponent formació dels docents.

Eines que ens permeten educar en realitats com la programació, la Intel·ligència Artificial i tot el que significa el pensament computacional.

Perquè ja no es tracta d'aprendre informàtica, sinó aprendre a una nova forma de pensar.

.

(Democràcia)

I senyories,

El tercer pilar del nou contracte social valencià és la democràcia.

A la democràcia, deia María Zambrano, «hay que defenderla sola, por ella misma, porque es la única manera de poner las cosas en su lugar«.

Quan s'han complit 600 anys de la Generalitat, 40 anys de la Constitució i més de 35 de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1982.

Crec que es especialment important cercar el significat complet de la democràcia i l'autogovern.

Perquè per nosaltres democràcia també es autogovern.

En aquest «any dels drets», en el qual celebrem el 70 aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, el Consell vol ser un «Consell dels drets de la ciutadania.»

Els drets de tota la ciutadania en igualtat. Dones i homes.

Per tant, drets front la pitjor de les emergències democràtiques: el masclisme.

Un masclisme que sols té una resposta: la bandera de la igualtat que alça el feminisme.

La bandera compartida del 8 de març.

Espanya té molt de camí a recórrer, però allà on s'encén la flama de la igualtat és un model i una referència.

Per tant, com valencià sóc patriota d'una matria en la que les dones de tot el món miren com un espai de llibertat.

Un orgull que n'hi ha que explicitar, una defensa de les llibertats que n'hi ha que explicitar quant renaixen veus que pretenen retornar a les dones a situacions del passat

ja superades.

Quan hi ha qui proposa suprimir drets de les dones com ara l'avortament.

Ho dic amb total claretat:

No es pot ser demòcrata sense ser feminista.

No som feministes perquè som demòcrates, som demòcrates perquè som feministes.

Perquè es incompatible la democràcia amb una societat on es ben sabut que les dones cobren menys que els homes.

On es sabut que les dones cuiden més que els homes.

Per tant, vull reafirmar com a President de la Generalitat la garantia que el nou contracte social valencià serà un contracte social en femení inclusiu.

I ser demòcrata significa rebutjar, combatre,

la violència de gènere.

Ni dones ni homes podem ser neutrals front al terrorisme masclista.

No hi ha cap persona a qui no interpel·le el terrorisme masclista.

Com reflexiona Soledad Gallego-Díaz:

«Per a combatre l'antisemitisme no fa falta ser jueu, com tampoc per a lluitar contra el racisme no fa falta ser negre.

Lamentablement, a voltes sembla que per a combatre la discriminació de la dona fa falta ser dona«.

N'hi ha que superar eixa concepció, perquè la lluita contra la violència de gènere, és una lluita humana.

Esta es, sense dubt, la màxima prioritat compartida.

Una prioritat compartida recollida al Pacte Valencià contra la violència de Gènere i Masclista que ha impulsat la Vicepresidenta.

Un gran pacte social, cultural i polític, que inclou en l'agenda pública la violència cap a les dones, com un conflicte estructural

que necessita l'actuació de tots.

Necessita de tots els recursos.

I per això,

s'han creat unitats especialitzades de violència de gènere,

s'ha incrementat el nombre d'equips psico-socials comarcals,

i s'ha realitzat un conveni amb el CGPJ per a la formació en violència de gènere.

O, entre moltes altres mesures, som la única regió europea que ha equiparat la indemnització per causa de mort per violència masclista a la resta dels terrorismes.

Senyories,

Volem dir-li a les dones maltractades que no estan soles.

Que mai ha estat la seua culpa, que sols son culpables els maltractadors.

I senyories,

No hi ha drets, no hi ha democràcia, sense sector públic.

És necessari comptar amb un sector públic fort i capaç, amb uns empleats públics prestigiats i suficients.

I ho necessitem més encara quan som l'administració autonòmica amb menys empleats públics per habitant.

Eixe és l'objectiu de les noves polítiques d'ocupació pública.

En finalitzar aquesta legislatura haurem oferit més de 5000 places enfront de les 130 oferides en la legislatura anterior.

A més, volem que l'Administració autonòmica siga una destinació atractiva per als nostres joves universitaris i que els millors talents puguen accedir a la mateixa , que les condicions econòmiques no siguen un obstacle per a l'accés a la funció pública.

Per això, els anuncie que engegarem el pla de beques per opositors, el «Programa 500». 500 estudiants valencians es beneficiaran en 2019 d'una beca de 500 euros mensuals per preparar-se les oposicions a la funció pública valenciana.

I no ens anem a quedar ací. Hem de desburocratizar. Perquè el sector públic per a legitimar-se ha de millorar la seua eficàcia constantment.

Hem de simplificar i racionalitzar els processos burocràtics que en l'actualitat entorpeixen la gestió des ciutadans i les empreses.

Ja s'han iniciat els treballs, en col·laboració amb els agents econòmics, i els comunique que abans de finalitzar l'any presentarem un

Pla d'Actuació per a l'agilitació dels procediments administratius de l'activitat econòmica, que implicara:

-Evitar la redundància de procediments i agilitar terminis i costos en la tramitació.

-Un Pla d'agilitació i transparència en la gestió urbanística, i

-L'impuls de noves eines informàtiques orientades a la gestió urbanística i a la comunicació amb altres Administracions i amb el ciutadà.

En definitiva, anem a convertir l'administració pública en un factor d'impuls i dinamització econòmica.

Senyories,

Ser demócrata es fer real l'igualtat i el reconeixement dels drets en la Justícia.

La nova cara de la justícia és reafirmar l'espai de garantia dels drets.

Per a això:

Estem modernitzant les instal·lacions dels Jutjats i tribunals amb una inversió de més de 200 milions d'euros,

Ja s'han creat 14 jutjats nous, després de 9 anys sense crear cap

En 2019 s'iniciaran les obres del nou Palau de Justicia d'Alacant, en el que invertirem més de 53 milions d'euros.

Hem renovat el parc tecnològic de la justícia i l'expedient digital serà una realitat en 2019.

A més, la nova Xarxa d'Oficines d'Assistència a les Víctimes del Delicte,

la xarxa d'atenció multidisciplinària més gran d'Espanya, arribarà en 2019 tots els partits judicials de la Comunitat Valenciana.

Sense excepció, ni exclusió.

Com ara en el nou model de justícia gratuïta, que dignifica el torn d'ofici, amb un increment del pressupost del 70%.

La «nova cara de la Justícia» també és incloure la reparació, el dret a la veritat i la preservació de la memòria.

Com va dir Hannah Arendt, una persona que va patir en primera persona els efectes dels pitjors episodis de la història:

«En la mesura en què realment puga

arribar-se a superar el passat, eixa superació consistirà en narrar el que va succeir»

És necessari «fer justícia» amb el passat, per poder fer justícia en el present.

En este àmbit, hui vull anunciar que la Generalitat crearà un banc d'ADN públic, perquè les famílies de les víctimes de la violència de la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura puguen identificar de forma gratuïta els restes dels seus sers estimats.

A més, l'any que ve –2019– Alacant serà la Capital de la Memòria. Com en 1939 va ser capital de la República. De la derrota a la esperança.

Volem unir una idea a un lloc, i Alacant

–el seu port, el Camp de los Almendros, la presó en Benalúa, la Finca del Poblet, el camp de concentració d'Albatera, l'aeroport del hondo–, ens evoquen la lluita, la resistència i el sofriment dels demòcrates espanyols enfront del feixisme que va assolar Europa el segle XX.

Un impuls a la memòria per reivindicar que la Comunitat Valenciana ha estat terra de colors, fins i tot, als moments més grisos.

La terra d'Amado Granell, homenatjat fa unes setmanes a París per haver sigut la primera persona que va entrar a la ciutat per alliberar-la del terror.

Quan ara afrontem emergències democràtiques, comptem amb la força acumulada de molts valencians i valencianes que estarien orgullosos d'allò que hem aconseguit com a demòcrates.

Hui podem ser patriotes cívics sense caure en la trampa de l'identitarisme.

Hui podem ser patriotes de l'Estat del Benestar, de la societat en llibertat, dels avanços contra la discriminació de les dones...

Hui podem estar orgullosos del nostre present, però a les societats n'hi ha una màxima que sempre es compleix:

Les societats mai es queden aturades.

Les societats, els seus drets i llibertats, o avancen o retrocedeixen i la Comunitat Valenciana no és un oasi al món.

Per tant tenim el deure ètic de no alçar murs.

D'influir al nostre país, al projecte europeu, cap a una idea de progrés compartit.

Tenim el deure ètic de fer-ho com va fer en l'Aquarius.

Quan s'encenen els pitjors instints de la exclusió a Europa, hem estat un exemple d'acollida.

I de la mateixa forma que no és pot ser demòcrata sense ser feminista.

No es pot ser demòcrata i xenòfob.

I senyories, soc demòcrata perquè crec en la llibertat individual de totes les persones.

Ho soc, mentre en el món es persegueix

a les persones per la seua condició sexual i afectiva.

Mentre ací encara n'hi ha qui pretén que hi haja formes d'amar que es viuen en privat.

Quan hi ha qui pretén invisibilitzar allò més natural del món: estimar.

Per això, és un orgull que la Comunitat Valenciana tinga una visió realment igualitària de les persones.

Per això, és un orgull haver aprovat la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere.

I la Llei valenciana per a la Igualtat de les persones LGTBI.

La Comunitat Valenciana està sent i ha de seguir sent pionera, d'un país que ja es pioner al mon.

Senyories,

Marichal deia que la democràcia és inconcebible sense la cultura, de la mateixa manera que la cultura moderna no és concebible sense les llibertats democràtiques.

Els llibres, el cinema i el teatre; els museus, la bona música de la que tenim i hem tingut grans referents com ara Matilde Salvador que vull recordar en el centenari del seu naixement.

En eixa cultura tenim les eines que ens ajuden a construir un model compartit de bona societat.

Per això hem impulsat per primera vegada programes com la Residencia per a producció cultural a Alacant o el Pla incentiu del Patrimoni Artístic Valencià.

Hem arribat a un acord tant important com el del nou CaixaForum en l'Àgora i el més d'octubre obrirà les seues portes la subseu de l'IVAM al CADA d'Alcoi, el primer museu de la Generalitat a la província d'Alacant.

I en este sentit, vull que el meu últim anunci vaja precisament per al suport a la cultura, que és patrimoni de totes i tots.

Anem a impulsar, complementant a les mesures ja engegades, la «targeta cultural».

Una ferramenta senzilla amb la que la Generalitat des de la Consellera de Cultura i amb la intermediació de l'IVF amb les entitats financeres, crearà una targeta per bonificar l'adquisició de productes o l'assistència a esdeveniments culturals.

Donarem visibilitat al sector i facilitarem l'accés de tots als serveis i productes culturals de la Comunitat.

En la cultura tenim les armes per a interceptar les fosques ideologies que amenacen Europa i protegir la nostra democràcia.

En este moment es necessari defensar els valors democràtics, front la por que utilitzen els nous populismes conservadors.

Un populisme conservador que, tristament, ja està present en discursos de la política espanyola i valenciana.

El problema ja no és tant l'existència del extremisme, sinó que ideologies reputades legitimen, accepten i incorporen els postulats extremistes.

Com deia Todorov: «una ideologia prestigiosa pot servir de camuflatge».

Per tant si en 2015 n'hi havia que fer fora a la corrupció, hui n'hi ha que mantindre fora al populisme conservador.

Mantindre fora la xenofòbia, la intolerància, i l'atac a les llibertats, perquè allò que esta en joc és senzillament la democràcia.

I li ho demane especialment a la oposició, perquè es pot ser conservador i lleial als valors democràtics.

Li demane, des de la responsabilitat compartida, que en estos moments de riscos democràtics observen més a l'exemple de McCain que de Trump.

Perquè senyories, parafrasejant el conegut principi de «Història de dos ciutats», de Charles Dickens:

«Ens trobem en el millor dels temps, ens trobem en el pitjor dels temps, l'edat de la saviesa, i també de la bogeria; l'època de les creences i de la incredulitat; l'era de la llum i de les tenebres...»

Esta es la «època», estic segur, per a reafirmar la democràcia.

Desenvolupament,

Igualtat,

Democràcia,

Un nou contracte social per una societat avançada.

Conclusió

Senyories,

Estem impulsant un projecte de reparació, reconstrucció i renaixement amb l'immens esforç del poble valencià.

Un poble al que ni les pitjors circumstàncies de la crisi li han impedit trobar les forces necessàries.

Junts hem superat totes les expectatives.

No es triomfalisme, no ho dic jo, són les xifres les que situen a la Comunitat Valenciana en un escenari molt millor que el de 2015.

Hem superat els tenebrosos i catastròfics auguris que s'escoltaven a principi de legislatura en esta Cambra.

De fet, ja han estat substituïts per les fal·làcies identitaries que sols existeixen en els pitjors desitjos polítics.

Hem superat el pitjor de la crisi i estem avançant a major ritme que la resta d'Espanya.

Queda tanmateix molt per fer, però hui:

Hem assolit una legislatura de rescat de les persones.

Hem posat la Comunitat Valenciana a funcionar.

I hem complit la paraula que li vam donar al poble valencià.

Però el camí recorregut també ens serveix per a recordar-nos que estem enmig d'una immensa tasca de transformació.

Com va dir Barack Obama, un dels polítics que millor ha exemplificat l'esperança.

«El futur ens reserva una cosa millor, sempre que tinguem el valor de seguir intentant-ho, de seguir treballant, de seguir lluitant.»

Per això, com han comprovat he dedicat practicament tota la intervenció ha estat centrada en la lluita per un futur millor.

Un futur millor que siga possible perquè el treball siga un treball i no un escenari de precarietat.

Un futur millor perquè els febles se senten més forts i els forts adopten major solidaritat cap als fràgils.

Un futur millor en el que les primeres, segones i terceres oportunitats existisquen.

Un futur millor perquè les desigualtats d'origen siguen neutralitzades i les oportunitats vagen de la mà del mèrit i de l'esforç.

Un futur millor en el que les idees de la il·lustració tanquen el pas al populisme conservador.

Un nou contracte social valencià.

Senyories,

Ara hi ha una Comunitat Valenciana que no vol tornar al pitjor passat i comparteix un optimisme crític.

Que vol desenvolupament i no paràlisi.

Que vol igualtat i no fractura.

Que vol democràcia i no por.

Per impulsar eixa societat avançada li demanem als valencians i valencianes la seua confiança.

Moltes gràcies.