Voltes i en pau revoltes

Lo més pelut del problema que nos endenyaren i ara està reviscolat, demostra la cada dia més hipotecada educació valenciana: mes que ataüllem camí de ... remeyar-lo, va ranquejant a poc a poc. Pero el pancatalanisme, hui es mostra llustrós i envalentonat. Quan en lo més fondo, comparses d'algun rufià... senyoreta d'anou «ben pagà» o autoexiliat d'or, copen 7 vots del veïnat i els pese, per ser molt lo que pedran, deixar allò de gojar com mai, lo que la cadira o la fugida presta, en penyores i jornals. No deixaran lloc jamai. Sí que amenacen i trauen més de lo que podem pensar. Perque albares o riberes, aci aplaudin torrons i moranteres, pensen borrar les anteres, llevant-nos del mapa: Si se nos mengen la llengua, lo demés està pastat. A trencar-ho tot s'apunten, junts perque res els fan porgar ¡Ya vindrà qui pagarà! Els valencians que en Madrit nostres vots han situat, en lloc de tindre vergonya, front al maltracte ancestral, que arroïna economia i nos merma la moral, venen a dir-nos quí som, que ser valencians no cal, i nos fiquen l'etiqueta com un substrat desmayat.