Suposts idiomàtics

Els porritets de fira, repetixen i fan arribar a un Consell de Cultura, escarransides consignes, com si foren ·els amos del potet· Quan estes venen ... ací dels ·incliments· acovilats en lo que fon El Siglo Valenciano, per a més INRI. Des del fabrisme al pujolisme: «consensos científicos» diuen, quan són dogmàtics i polítics. Mes ¿quí manté viva la Llengua Valenciana? el poble i este encara guarda sa pròpia consciència. Perduda l'oficialitat, als més preclars estudiosos com a Carles Ros, Galiana, Nebot i Pérez, Fullana, Sanvalero, Ubieto, Casp, Adlert, Cabanes Pecourt... i als seguidors, nos obliden o nos fiquen en la barcha dels «secesionistas» I per mi encantat d'estar en els clàssics Ausias March, Joanot Martorell, Isabel de Villena... que engrandiren el valencià; com Sant Vicent Ferrer en ·valentina lengua semper llocuta·, ans de que se n'aprofitaren i els acatalanaren -método Bufarull-, per no tindre clàssics catalinos en els que refermar el dialecte del provençal, del qual ells sí que són secessionistes. Hui eixe idioma fabrí i fabricat, per allò del «cientificisme universal» troba davant d'Europa Albares que el demane de genolls, per a pagar els vots que els manté en la cadira.