Lo complex no està de moda
Lo fàcil és cómodo, pero avorrit... i a sovint fals
No fa molt, en un congrés de llingüística, una filòloga alemana analisava la tendència irrefrenable dels parlants d'alemà a simplificar algunes irregularitats de l' ... idioma en l'us quotidià. I pronosticà que formes idiomàtiques que ara no es consideren correctes acabarien 'acceptant-se' normativament, davant la seua generalisació en l'us real de la llengua. La professora llançà una hipòtesis que provocà certa controvèrsia entre els assistents: en esta vida moderna de frenesí electrònic i audiovisual, de presses per a fer qualsevol cosa, una de les raons d'eixe fenomen de simplificació podia ser la creixent falta de temps per a que les persones se comuniquen oralment en tranquilitat.
En uns temps d'excés d'estímuls visuals i auditius de tota classe, i de múltiples possibilitats d'entreteniment i oci que no necessàriament impliquen la conversació continuada en congèneres d'espècie, l'intercomunicació oral ha segut llargament substituïda per mensages escrits curts o àudios gravats en monòlec; lo que, sense dubte, propicia l'empobriment sintàctic i lèxic. Una realitat innegable que pot estar en la base de que a les generacions més jóvens se'ls faça cada volta més costera amunt la comprensió (o les ganes de comprendre) un text mijanament llarc o sintàcticament complex; i no digam ya l'aproximació a l'alta lliteratura.
El fenomen de la simplificació, en veritat, alcança a totes les facetes de la vida. Comparem els estils arquitectònics d'ara, el concepte d'art, la forma de vestir o lo que preparem cada dia per a menjar (no conten els restaurants, sino la cuina de nostra casa) en lo que s'estilava allà per 1925 o, més encara, en 1825. Sense dubte, la practicitat, la salubritat i la comoditat han eixit guanyant de llarc en els temps actuals, pero, ¿per quina raó, encara aixina, nos provoca admiració un edifici d'estil barroc o moderniste, mentres que els blocs d'edificis 'zebra' (per l'estètica a bandes blanques i negres) que creixen com a bolets en l'extrarradi nos deixen 'passionalment' indiferents? (Com no siga per l'indignació davant els preus de venda o de lloguer).
La simplificació més nociva és l'ideològica i política
En tot, la simplificació més nociva, la que passa de lo estètic a lo dramàticament tangible, és la reducció ideològica i argumentativa que practica, en honroses excepcions, la nostra classe política. Els colors blanc i negre dels edificis 'zebra' se traslladen al debat en les Corts o el Congrés, fent creure als votants que tota la gradació de la paleta de grisos, que el matís i la reflexió sensata, són propis de gent blaneta i sospitosa, que no vol decantar-se per «la veritat» dels bons front a «la mentira» dels roïns. Que les rames de la simplificació no vos tapen la bella complexitat de la vida...
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
