Lloant a Sant Antoni Abat

En son dia -i per tradició- li canten lloes, jotes, gojos. Unes són séries, atres, humorístiques, que, a ben segur, faran riure inclòs al mateix Sant. Com aquell que gosa cantar-li: «Sant Antoni, Sant Antoni / una cosa te vullc dir: / els pobres planten la vinya / i els rics es beuen el vi.» O éste de: «Un pobre viudo tenia / en son cap uns trasquilons / i a Sant Antoni li dia / que li curara els repelons. / El Sant, prest al moment, / eixe favor li otorgà / deixant-lo en més calva / que tenia la seua mà.» O la d'aquell pobret que li demanava: «Sant Antoni, Sant Antoni, / Sant Antoni de Giner, / en la meua boljaqueta / no tinc yo cap de diner; / fes que pronte yo millore / ya que tu eres doctor. / Lliura-nos del llop-dimoni. / Lliura-nos, tu, Sant Antoni, dels animals protector, / puix nos pot pegar un mòs.»

I, ara, els copie un trocet d'un goig que li canten -en mallorquí i no en el català de Favra- en Manacor (Mallorca), poble a on al sant no li diuen el del porquet i sí el de Viana: «Sant Antoni gloriós,/de Viana anomenat, /siau nostro'n advocat /de tot perill gordaumós./Sou un Sant molt poderós/que'n el món nos assistiu/i en el cel intercediu/per noltros, benefactors;/devem, sempre alabarvos/de gust i de bona gana./Sant Antoni de Viana/de tot perill gordaumós./Sou un sant tant vertadé/que sou dels més principals./Gordaumós els animals/i les persones també./Contraris de Llucifer,/aquell superbo dimoni,/digam: «¡Viva Sant Antoni!»/que mos ajut si convé». (Com el mallorquí l'han «catalanitzat» crec que d'esta manera no el cantaran.)