Urgente 'Sirat' nominada a mejor película extranjera y banda sonora en los Globos de Oro

Adés casi tot era d'ací

Viernes, 9 de febrero 2024, 00:17

Abans de la guerra i, inclòs, anys després, casi tot lo que se venia al mercat -i en les paradetes de revenedores- eren productes agrícoles ... del teu poble o prop d'ell. Res de lluntà arribava; perque, en lo casolà, sobrava. Poquet, també compraven els comerciants, puix els camps solien ser chicotets -molts els propietaris- i se plantava i collia només per a casa. Taronges, creïlles, cebes i tabac eren algunes de les plantacions que, per tindre major producció, se solien exportar o vendre en atres mercats nacionals. Hortes de poca extensió llindaven en els murs de les cases dels llauradors que compartien camins, sendes, i séquies i, a voltes, fins els cavallons. Carreteres que, per ser de terra, en l'estiu, tenien clots, pedres i pols, i, en hivern, pel fet de que les pluges eren més abondants, fanc a montó.

Publicidad

Aquelles hortetes, sembrades de variats vegetals, s'omplien, en variada gama de colors, quan les plantes lluïen flors i fruits. Encara no s'havia produit l'expansió dels taronjars. Si vees algún arbre en un camp era morera, be perque criava cucs de seda o perque volia tindre ombra a on descansar -ell i el seu animal- i poder chamar un cigarret.

Per aquells dies, lo que més se plantava en el terme del meu poble eren: creïlles, boniatos, tomates, fesols, dacsa, lletugues i cols, que era lo que, a sovint, se necessitava per a cuinar. Per a postres teníem: grapadet de cacaus, boniato torrat, tallada de meló, carabassa, raïmet, figues... i poques fruites més. Quan tots estos poductes li sobraven a l'ama, ho venia en el mercat o posava basquet a la porta del carrer a fi de vendre bledes, espinacs, carchofes, cols...o raïm si tenia vinya en el secà.

Hui en dia, la majoria dels productes que se venen -sobretot en els súpers- són de llocs foràneus: Múrcia, Andalusia, del Nort o del Sur o de més lluntà. Poden ser d'Argèlia, Israel, Panamà, Singapur, Ceilà... ya que l'horta nostra té manco llauradors que la conreen tant be com abans.

Este contenido es exclusivo para suscriptores

Suscríbete a Las Provincias al mejor precio

Publicidad