Records de la meua infància

Els Reis Mags havien sigut generosos. Com cada any, entre el meu iaio i jo, els havíem preparat tres gotets de mistela, unes panses i un cabàs amb palla i garrofes per als seus cavalls. Era el bescanvi perfecte perquè pogueren prendre's un respir mentre els seus patges deixaren els regals que havia demanat. Els jocs reunits 'Geyper', un 'Scalextric' en dos nivells en forma de huit, on podien competir dos cotxes, la bufanda i els guants de rigor...

Tots estaven al seu, la meua tia fent llata, la meua iaia cosint barxes, eixos cabassos xicotets que tant van ajudar l'economia familiar de llavors, i el meu iaio, el meu iaio estava embrinant, que no era més que separar les palmes del margalló perquè estes estan tancades i agafades unes amb les altres pels seus costats com si estigueren juntes. Calia introduir el dit polze dins de la palma i pressionar cap a la punta per a separar-les. Així d'una a una fins a aconseguir fer-ho amb totes les de la palma del margalló. Després ja els tallaria el tronc perquè quedaren soltes.

La meua tia es posava la palma en la boca abans d'afegir-la, i amb les dents la vesporguimaba que no era una altra cosa que llevar-li els bords perquè quedara uniforme. Unes eren més amples que les altres. Amb eixos filets que llevava, els esporguims, es guardarien perquè després servirien per a fer pinzells.

Era l'hora de fer el menjar. La meua tia va deixar les palmes en el sòl i es va dirigir a avivar el foc. En la cassola de ferro colat va cobrir el fons amb l'oli del "frito" que havia tret de la gerra repleta de carn fregida. Eixe oli li donaria un gust especial a l'arròs que cuinaríem, cuinaríem els dos, perquè jo no em perdia una. Vaig veure que tenia a remulla uns fesols de garrofó, bajocó, fesol de garrofa, fesol de la ferradura, fesol de la peladilla. que com els conservaven secs, calia hidratar-los abans de cuinar-los.

Doncs bé, amb l'oli ja en l'olla, la va posar damunt dels ferros a la vora del foc amb poca calor encara, i va començar a fregir una cuixeta de pollastre per persona. Quan estaven quasi daurades, va pelar i va tallar uns alls i els va incorporar. En uns moments vaig veure com va posar un poc de tomaca ratllada de les de penjar, va remoure tot bé i llavors va tirar unes carxofes ben pelaetes, tallades en gallons i una bona cullerada de pebre roig fullat. Els fesols, va remoure i va cobrir amb aigua de la cisterna. Va deixar que coguera a foc lent, sobre mitja hora i va provar de sal.

Va calcular el caldo que havia quedat per l'evaporació i va afegir més aigua, la justa, perquè hi haguera tres parts més de caldo que els dos-cents cinquanta grams d'arròs que afegiria quan començara a bullir. Menjaríem quatre persones.

En vint minuts, l'una en punt del migdia, la taula estava parada. Uns raves tendres com l'aigua, tallats a trossets i adornats amb sal, oli i vinagre. L'acompanyament perfecte a este plat d'arròs caldós amb pollastre, fesol i carxofes.

Els fulls dels raves, en ser tan tendres, també féiem una ensalada amb ells. El seu sabor suau, quelcom coent, trencava la monotonia del sabor entre cullerada i cullerada d'arròs. La poqueta de sal, i el truquet d'estrényer-les amb la mà per a suavitzar-les, l'oli i finalment el doll de vinagre.

Segueix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es