Ana Cuesta, mantenedora: «La fallera mayor tiene mucho que decir sobre la fiesta»

«La fallera mayor de Valencia, señoras y señores, también tiene mucho que decir sobre nuestra fiesta y Rocío lo demuestra con rotundidad. Sabes aprovechar el altavoz que te da el cargo cuando tu misma pides ir a actos solidarios, menos populares, porque así quieres asegurar que con tu presencia tendrán más visibilidad», fue otro de los fragmento de su intervención.

Cuesta subió con seguridad al escenario, ya que conocía perfectamente la gala. Para esta ocasión apostó por un traje de los diseñadores Malne, que hoy desfilarán en la Madrid Fashion Week.

Si en otras ocasiones había confiado su estilismo al valenciano Eduardo Cervera, en esta ocasión quiso hacer un guiño a la firma madrileña, que conoce por ser colaboradores de la Sexta.

Sorprendió con un mono-vestido de un elegante color negro. Lo más llamativo es que medio conjunto representaba a un esmoquin y el resto a un vestido de lentejuelas. Con este diseño, la mantenedora aseguró que quería combinar el punto masculino con el femenino.

La mantenedora ensalzó la figura de Rocío y dijo que es una mujer segura de lo que quiere. «No le importó hacer la maleta para estudiar la parte final de la carrera en el norte de Italia, para ganar experiencias nuevas o dar un paso al frente para defender su trabajo final de máster cuando sólo habían pasado unas semanas desde la llamada del alcalde», continuó.

Como componente de la corte de honor 2009 sabe lo importante que es este papel y por eso enumeró el espléndido perfil profesional y personal de las doce componentes. Concluyó diciendo que «quiero que dentro y fuera de esta ciudad se identifica a Valencia con mujeres como vosotras». También hubo un recuerdo para profesionales femeninas de la fiesta.

Fallera Major de València, Cort d’Honor, Excel·lentíssim Alcalde de la Ciutat de València, President i membres de la Junta Central Fallera, falleres majors i presidents de les comissions, falleres i falleres, senyores i senyors, molt bona nit.

Encara que la paraula siga la meua ferramenta habitual en el meu treball del dia a dia, creieu-me quan vos dic que em costa trobar les paraules per a descriure el grandíssim orgull i emoció que puc sentir de trobar-me hui ací, en este escenari tan especial per a totes les que hem tingut l’honor de xafar-lo i que tan bons records em porta… Orgull, però alhora respecte i sentiment de responsabilitat per lloar tal com es mereix la nostra festa i la nostra màxima representant: la Fallera Major de València, Rocío Gil Uncio.

Però reconec que conéixer de prop Rocío ha transformat tota eixa impressió inicial en ganes i il·lusió: en ganes que tot el món sàpia que comptem amb la millor ambaixadora possible.

Potser el fet que la majoria dels que hui ens trobem ací hem comptat amb el privilegi de conviure des de sempre amb les Falles, d’admirar la seua bellesa i art als carrers des de xiquets, de créixer respirant les seues olors, sentint el seu soroll, d’assumir que hi ha festes que sí, que es viuen els 365 dies de l’any, potser tot això, de vegades ens pot malacostumar, i fer oblidar com de potent i poderosa és esta festa, ja no sols dins el nostre territori sinó també fora. Els he de reconéixer que a mi em va fer falta estar allunyada d’ella per a apreciar-la encara més del que ho feia.

Les Falles són força, són màgia, són tradició, però alhora transgressió, són llum, són passió, són bellesa... i jo sempre dic que fa falta viure-les de prop, des de dins i en primera persona, per a entendre esta bogeria de sentiments que expressem els que estem enamorats d’ella.

És un orgull formar part d’esta festa, treballar per a ella, però el que ja és un autèntic somni, volguda Rocío, és representar-la al més alt nivell. I enguany eixe somni és teu.

I et correspon, ja no sols per eixa banda i eixa joia que ja lluïxes, sinó perquè eres el més pur reflex de tots eixos elements que acabe d’enumerar i que fan especial esta festa. Tots estan dins de tu.

No podies nàixer en un altre mes: al març, un dia 2, quan les mascletaes ja sonaven a la plaça de l’Ajuntament i els artistes ja ultimaven la pintura dels ninots per a traure’ls del taller. I sí, amb a soles dos setmanes de vida, la nostra fallera Major de València, ja va tindre l’oportunitar d’ofrenar la nostra Mare dels Desemparats.

Dir que véns d’una família fallera potser pot sonar a tòpic des d’este faristol, però no es pot descriure d’una altra manera. El màxim referent faller i d’exemple d’esta festa que tu vas tindre a casa, el de la teua iaia Amparo, fundadora de la teua comissió de bressol a Burjassot i que sempre va ser part activa d’ella, tu mateixa em la vas descriure com “un dels seus motors”. No puc imaginar el que ella hui sentiria en vore’t asseguda en la cadira d’or.

Sempre he pensat, i en el teu cas a més ho he comprovat, que darrere d’una gran Fallera Major hi ha una família unida en un bé comú: que no oblides mai l’any del teu regnat i que, a més, entén la enorme responsabilitat que suposa el càrrec. Sé que que per a tu el seu suport és imprescincible i et dóna més força encara, com també ho és el de l’altra família, la que es troba al casal i amb la qual no compartim cognom.

Emociona sentir Rocío parlar de La Mercé, una de les Falles amb més tradició i història de la nostra ciutat, i que ha fet tota una demostració de valentia i amor per la festa en saber sobreposar-se a les dificultats per a tornar-la al lloc que li pertoca. Tu també estàs darrere d’eixe èxit. I per això mereixies respresantar la teua comissió l’any passat. Un any per al record que a més vas poder compartir, colze a colze, amb la teua germana, Carla, açò també ho aneu a viure juntes.

Al llarg de l’any hem sentit en nombroses ocasions com eixa Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de València del 2001 sembla haver estat tocada per una vareta màgica: d’eixes dotze xiquetes tres han revalidat el càrrec i altres tres heu arribat a lluir eixa banda de Fallera Major de València. Doncs bé, en esta matèria jo em negue a pensar en la sort i sí en el reconeixement i valia. Sens dubte, cada any aneu a tindre més anècdotes que contar en eixa esperada reunió al Crist del Palmar que feu des que les Falles vos van unir.

Este món faller, Rocio, t’espera amb els cinc sentits, però, de tots, em consta que un dels que més valores es que puguen sentir la teua veu, que puguen conéixer el que penses, el que sents en cadascun dels actes als quals tens oportunitat d’anar. La Fallera Major de València, senyores i senyors, també té molt a dir al voltant de la nostra festa, i Rocío ho demostra amb fermesa i rotunditat. Saps aprofitar l’altaveu que et dóna el càrrec quan tu mateixa demanes anar a eixos actes solidaris, menys populars, perquè així vols assegurar que amb la teua presència, desitges, tindrà més visibilitat i recorregut.

Així és Rocío, segura del que vol, amb futur, amb idees amb eixa ambició necessària per a créixer. És eixe tipus de dones a qui no li importa fer la maleta per a estudiar la part final de la carrera al nord d’Itàlia i així guanyar experiències noves. O que agafa aire i fa un pas al front en decidir defensar el seu treball de final de màster quan la telefonada del nostre alcalde li havia arribat feia poques setmanes. També la teua professió, el dret, era un altre somni, un altre repte des de menuda. I vas per un camí imparable, amb nous projectes plens d’oportunitats.

Rocío és eixa dona fallera, valenciana, del segle XXI, amb futur, que em representa a mi... i a vosaltres. Com també ho fan les dotze dones de la Cort d’Honor, que vos puc garantir que tenen molt a oferir a esta festa i a esta ciutat.

- Silvia Vicent, ho fa amb eixa força marinera que a soles es respira al Cabanyal. Amb el coratge d’un personatge com Judit pot transmetre i amb eixos valors que una família treballadora inculca als seus fills.

- Mireia Bazaga, amb el seu perfeccionisme absolut. Capaç de donar els millor consells per a fer la vida més fàcil als que s’acosten a la seua farmàcia i també a les seues companyes, amb eixes vitamines tan necessàries enguany.

- Laura Fabra, Amb la valentia suficient per a treballar amb un dels béns més preciats de les persones: la vista. A les seues mans té la capacitat de millorar-la i fins i tot tornar-la. Tots han de vore el gran honor que és tindre una dona com tu ací asseguda.

- Lucía Serrano, amb eixe amor per la tradició i la modernitat que en dóna el nostre volgut barri de Russafa. Amb els valor d’una gran família fallera i amb eixa il·lusió per viure el moment que suposa tota una injecció d’alegria al grup que formeu.

- Mertitxell Soler, qui també ha optat per dedicar la seua vida a la medicina, a ajudar els altres, els seus cors, perquè bateguen amb força. I que, a les poque hores de fer eixos xicotets miracles, és capaç de penjar la bata i lluir amb elegància les gales de valenciana.

- Noelia Ibañez, una dona amb decisió i pasió per les tradicions que l’envolten, ja siguen les Falles o Sant Bult. Treballadora i independent i que s’ha posat com a objectiu ensenyar als més menuts el món que els espera.

- Estefania Mestre, l’aportació sempre també necessària de tranquil·litat i serenor a este grup de tretze. Amb la voluntat també d’educar, d’ensenyar el nostre idioma als de fora i que s’enamoren de tot el que té la nostra terra.

- La mateixa matèria, la llengua, l’idioma, que ocupa Marta Sahuquillo. Que des de hui ja compta amb la mateixa banda que va lluir la seua germana Raquel. Una família de dones de la que ell, ton pare, estarà plenament orgullós.

- La bellesa evident de Marta Sobrino és compatible amb la seua constància i fermesa a l’hora de traure una oposició. De nou la Cort d’Honor Infantil 2001, de nou la passió fallera.

- També a mi i a totes ens representa la força i les ganes de María Urios. Qui vol que una de les seus virtuts, la facilitat de paraula, tinguen l’oportunitat de tindre-la tots. També eixos xiquets que la van perdre o encara no la coneixe i amb els que tu treballes com a logopeda.

- Alícia Andres ha sigut capaç de conquerir un d’eixos móns on abans era difícil trobar una dona. I com a enginyera ha fet un pas més arribant a ser responsable de departament en la seua empresa dedicada a l’energia elèctrica. Algú pot dubtar del futur de totes elles?

- Lucía Villalba, futura fisioterapeuta, on la capacitat de sobreposar-se, eixa que tu tens, és tan important. Quina força i lluita estàs demostrant a les teues companyes tot i la teua edat.

Des de hui representeu oficialment València, però jo vull més: jo vull que dins i fora d’esta ciutat s’identifique València amb dones com vosaltres. Les tretze sou el perfecte espill en què es poden mirar Daniela i la seua Cort d’Honor. Tretze xiquetes amb il·lusió i un amor pur i innocent per esta festa que suponsen la millor esperança a llarg termini per a les Falles. No dubte que la gran família que formeu farà d’este un any per al record, en les vostres vides i també en les del que tinguen l’honor de viure’l prop de vosaltres.

La dona ha sabut representar de la millor manera esta festa: lluint la seua tradició en la seua indumentària, expressant els sentiments tan potents que és capaç de crear al nostre cos, sent la millor relacions públiques que esta festa pot tindre... Però també la dona ha contribuït a construir i fer més gran la festa fallera.

Ho ha fet amb l’art, ingeni i gràcia de Marisa, Marina i tantes altres, amb la valentia de Reyes darrere d’un festival de pólvora capaç de fer tremolar a tota una plaça, amb la batuta de Beatriz dirigint El faller en l’entrada de bandes, també ho ha fet el periodisme d’Ángeles o Mabel per a narrar l’actualitat del món faller, i ho fan eixe mig centenar de dones que actualmente es posen al front de les comissions. Una d’elles la tens a casa, Rocío, amb la teua tia com a copresidenta de La Mercé.

Amb el permís de tots —i amb el gran orgull i repecte que tinc a tot, absolutament tot, el col·lectiu faller—, va des d’ací el meu homenatge hui i sempre a totes elles.

Este és el camí. En són moltes si fem una ullada arrere, però encara en poden ser més. Perquè esta festa NO pot quedar-se endarrerida de l’època, del moment que vivim. Ha de ser un fidel reflex de la societat plural, desitjosa d’oportunitats i exigent que som. És possiblement uns dels aspectes d’esta festa dels que més em puc enorgulllir: la capacitat que té d’unir alló més tradiciona amb el present i, fins i tot, el futur.

Aprofitem també la grandiositat d’esta festa, ara Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per a reivindicar també, d’eixa manera que el món faller sap, les desigualtats, injustícies, tot allò que ens convertirà en una societat millor. Este col·lectiu ha demostrat sempre que amb ganes es poden aconseguir moltes coses.

Vosaltres i tu, Rocío, en sou el perfecte exemple. Tenim el futur a les nostres mans, somniem que es pot aconseguir, perquè, de vegades, arriba.

Et desitge el millor dels regnats.

Visca València, visca les Falles i visca la Fallera Major de València.

Ana Cuesta Herraiz