L'escultor que emplena la província d'art

V icente Bañuls Aracil va nàixer un 19 de novembre de 1866 i és recordat com un prolífic escultor alacantí que va crear nombroses obres que decoren la ciutat Alacant i molts municipis de la província.

Nascut al carrer Llauradors, els seus pares, Tomás Bañuls i Rosa Sellés, eren modests industrials que van tractar que Vicente continuara en el negoci familiar però, ajudat pel seu germà José, qui va descobrir els seus dots de dibuixant i tallista, i aconsellat per Antonio Chapuli Navarro i Juan Foglietti Piquer, Vicente ingressà en l'acadèmia de Belles Arts d'Alacant, fundada i dirigida per l'eminent pintor Lorenzo Casanova Ruiz.

L'1 d'abril de 1890, la Diputació va atorgar unes beques per a joves artistes. Vicente Bañuls va optar a una d'elles, avalat per Casanova. No obstant això, la beca li va ser denegada. Poc després, el mateix pintor alcoià va obrir una acadèmia de pintura i els primers alumnes van ser Lorenzo Pericás Ferrer, Rafael Hernández López, José López Tomás i Vicente Bañuls Aracil.

A la fi del segle XIX, el Ministeri de Foment va aprovar el Pla d'Eixample de la ciutat, que va realitzar l'arquitecte José Guardiola Picó. Aquest fet va ser determinant en la carrera de Bañuls, ja que es va pensar a engalanar els carrers i places d'Alacant amb les belles escultures que estava realitzant.

En 1890, una comissió de polítics alacantins va reclamar fons per a un monument a l'il·lustre Eleuterio Maisonnave. Al principi es va pensar en Mariano Benlliure, però al final l'obra va recaure en Bañuls. La inauguració de l'obra va ser el 30 de juny de 1894. Curiosament, Bañuls va realitzar tot el treball a força de fotografies de l'època, doncs no coneixia a Maisonnave personalment.

Amb aquesta primera obra pública Bañuls va ser condecorat amb el títol de Cavaller de la Reial i Distingida Ordre d'Isabel La Catòlica. També, amb 'Marianela', una reproducció en bronze que es va poder veure fins fa poc en el Museu de Belles Arts Gravina d'Alacant (Mubag), va ser premiat amb la primera medalla en l'Exposició de Belles arts de Madrid.

En aqueix mateix any, el 1984, la Societat Econòmica d'Amics del País va sol·licitar suport econòmic a la Diputació Provincial d'Alacant per a celebrar la Magna Exposició Provincial, a la qual es van presentar 141 pintors, 13 escultors i 23 expositors d'activitats artístiques variades. L'alcalde d'Alacant en aquells dies, José Gadea, va encarregar a Bañuls unes columnes per a adornar l'entrada al passeig que avui dia porta el nom del regidor.

En 1897, Bañuls guanya una pensió de la diputació Provincial, la qual cosa li permetrà viure a Roma fins a 1904. Allí es va posar en contacte amb Mariano Benlliure, a qui ja coneixia. La seua estada a Itàlia va ser de tres anys i es va dedicar a realitzar escultures en residències privades. En 1900 va participar en l'Exposició Internacional de Belles Arts de Sant Petersburg, com a pintor i escultor. Per desgràcia, la seua felicitat es va trencar el 23 de març d'aqueix mateix any, quan va rebre la notícia de la mort del seu amic i mentor, Lorenzo Casanova. Ell s'encarregaria de fer el bust pòstum del pintor alcoià.

L'any 1894, després de l'èxit amb el seu 'Monument a Eleuterio Maisonnave', es va convertir en l'Escultor Oficial d'Alacant, fet que li va servir per a créixer notablement en la seua producció fins al punt que va posar per a ell Benito Perez Galdós, al que li va realitzar un dels seus millors busts.

En 1903, la directiva del Reial Casino d'Alacant va decidir la decoració de l'immoble de l'Esplanada als artistes Pericás, Guillén i Bañuls.

Un any més tard, en 1904, Vicente Bañuls es va casar amb la seua núvia de tota la vida, Vicenta Martínez, amb la que va tenir dos fills, Rafael i Daniel. També en aquest any l'Ajuntament d'Alacant li va encarregar una làpida commemorativa del tercer centenari del Quixot, que va ser col·locada en la façana principal.

En març de 1907 es va inaugurar una altra de les seues obres mestres de Bañuls, el 'Monument als Màrtirs de la Llibertat', dedicada als afusellats en 1844. El treball va costar 7.582 pessetes i el seu primer emplaçament va ser a l'altura del carrer Alberola Romero; no obstant això, va ser modificat i traslladat a la plaça de Joaquín Dicenta, avui anomenada plaça de la Porta del Mar. Els bombardejos de la Guerra Civil la van danyar i va ser desmantellada en els primers anys del franquisme.

En 1912, l'Ajuntament va encarregar a Bañuls una làpida dedicada a José Canalejas, que es va col·locar anys després en la Sala de Sessions de l'Ajuntament d'Alacant i que ha sigut restaurada actualment. A l'any següent, l'artista alacantí va realitzar l'escultura a l'il·lustre mariner Jorge Juan amb motiu del segon centenari de la seua mort. En 1916 va realitzar el 'Monument a José Canalejas', que ocupa la plaça situada en la confluència del carrer i el passeig que porten, igual que la plaça, el nom del famós polític.

Un passatge de gran curiositat va succeir al I Saló d'Exposicions del Cercle de Belles Arts, en 1918, al que es van presentar pare i fill. Vicente amb una escultura sobre Daniel, que també fou reconegut escultor, i Daniel amb una escultura sobre el seu pare. Aquesta relació parental i artística cobraria rellevància quan, en novembre de 2011, l'Ajuntament d'Alacant atorga a Vicente Bañuls Aracil el títol pòstum de Fill Predilecte d'aquesta ciutat, títol que concedeix igualment al seu fill Daniel Bañuls Martínez.

Vicente Bañuls va morir a Alacant el 31 de gener de 1935 però la seua obra queda esculpida en molts racons de la província amb noms com 'La Gratitud', en el passeig de Canalejas, 'La Aguadora' en la plaça de Gabriel Miró, la 'Estatua de Castelar' a Elda, la del Doctor Ayela, a Xixona, o els múltiples busts a Chapí, en la plaça que porta el seu nom, Maisonnave, Óscar Esplá, Carmelo Calvo, que es pot veure en el Mubag, o el de Benito Perez Galdós, que està a les Illes Canàries, a més d'obres com 'La Nit' i 'La Marsellesa', que estan a Villa Marco, a El Campello, junt amb un gran nombre de pintures repartides entre particulars, ajuntaments i la Diputació provincial.

• Temas
• Alicante
• El Campello
• Elda
• Jijona/Xixona
• Madrid (Estados Unidos)