Mare dels Desamparats, ajuda als valencians

Hui que és el dia gran teu i gaudint la teua festa grossa, demanem aminores tants dolors. T'ho implorem, be resant una oració, parlant-te esperançats o recitant alguna estrofa de l'himne de la Coronació que te piropeja com: «La rosa perfumada, la mística assussena / lo seu verger formaren al peu del teu altar / i, fervorós en ell, el valencià t'ofrena / la devoció més plena que puga professar. »Pero no som només els valencians els que reconeguem la beneïda intercessió d'una mare. Per eixemple Pascal, -filòsof cristià que va morir als 39 anys i ben plenà sa curta vida entre la ciencia i la religió-, en un dels seus «Pensaments», apunta: «Els que haveu perdut aquells moments en els que gojaveu de la tendrea de vostra mare -que no té en cap humà parangó- vos queda encara l'esperança de tornar-la a vore en la Eternitat». Esperança que tots els que l'havem perdut, un dia, es faça realitat.

També Lamartine -poeta francés, autor de les célebres «Meditacions»-, proclamant el seu idealisme, pretenia que tots tinguérem dins del cor els sentiments generosos de pietat, amor i fraternitat humana, i va dir : «L'amor d'una mare mai s'oblida. És el pa meravellós que Deu nos dona i Ella el multiplica».

I Santa Teresa -qui va perdre a sa mare sent molt chicoteta- recordant-la- pregava a la Verge Maria per a que ajudara a sa mare perque ella no podia.

Joan Pau II tenia per la Mare de Deu molta fe, puix coïncidint en la seua festivitat -el 12 de maig de 1981- intentaren assessinar-lo, pero se va salvar. Papa que va tindre com lema personal, episcopal i papal el «Totus tuus» -radicat en la mariologia de sant Lluís Maria Grignon de Monfort- que, en realitat, és l'abreviatura de la fórmula sancera de la consagració que aquell fea dient: «Totus tuus ego sum et omnia mea tua sunt», que vol dir: «Soc tot teu i tot lo meu és teu.»

Un atre, sant Joan Bosco, digué: «Qui confia en Maria no se sentirà mai defraudat». I Sant Joan de Vianney afirmava: «Clar que Deu podia haver creat un món més bell que el que, tenim, pero no seria més bell si en ell faltara Maria». I és que ell pensava en la Verge, qui, com tota mare, dona esperança, consell i tranquilitat als fills.

També Sant Josemaria, nos recomanava: «Si alguna volta no saps cóm parlar-li a Jesús, o no t'atrevixes, dis li-ho a sa Mare, perque sent tota pulcra, tota pura, sabràs cóm podràs encontrar-lo i voler a son fill.

Per estos raonaments i per molts atres que se digueren de la Verge pura prengam eixemple, i que el seu amor filial mai se perga. Ara per acabar i definir quí és o cóm es una mare crec que be la definix qui va dir: «Aquella persona que en la taula veu que sols hi ha quatre troços de tortada i sent-ne cinc, de pronte te diu: »Yo no ne vullc, perque no m'apetix.«

Aixina que com només tens una mare, ¿a qué esperes per a dir-li que la vols?

Fem que este dia de l'amor maternal -de la que tens en la terra i de la que nos espera en lo Cel, siga tota una jornada de pau reblida del voler filial. I que la Mare del Desamparats passege pels nostres carrers sent ofrenada en càntics, de versos naixcuts del cor i perfumada per millons de pètals de flors.