¡¡Firmes!!

Si juguem a les firmes, signant nom i llinage, d'aquells setanta, se n'arreplegaren en dos tacades, protocolisant-les en la notaria de Don Jerónimo Cerdà, més de 200.000. Defenent nom, Senyera i Llengua valenciana. En El Puig únicament ne volérem 1.000; ben triats, d'entitats i personalitats, refermant la científica i justificada normativa de la RACV. Que fon oficial del 1979 al 1982. ¿Serà per firmes? Lo del 32 fon un erro. El pacte polític de l'AVL un acòrt contra natura. Els polítics no deuen pillar la llengua com excusa, ni arma en la que barallar-se. Deuen netejar el tall i no perdre més temps, d'esquenes al parlar viu identitari. Han d'aprofitant tota l`obra científica i el material docent, per a reorientar, sense dependències al benefici foraster. Lloarem la llibertat idiomàtica, sí, pero rebujarem falses ·potestas· educatives, quan venen tapades en la capa de Valéncia i adoctrinen cap a Barcelona. Ara, la discreta i altruista Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, embasta una llista, darrere d'un aclaridor manifest del que Las Provincias feu bona ressenya. Lliggam. I també vejam si lo que 'ens uneix' no és l'eix que mira al Tibidabo.