Temps de bacores

Hui, de bacores en Alacant, ne despachen vagonades, perque junt a la coca en tonyina i els colpets reglamentaris, en totes les barraques foguereres, fan la despertà, matant el cuc i la gana. En estes frutes tenen el millor companage o els delitosos postres. Si les alcances clavillades, collides a la fresqueta, dutes entre pàmpols i arreglades en orde per a que no es chafen ¡mel!. I aixina, fent-se costum social i festiva, cosa que taula parada sempre aprofita, moltes terres de poca aigua per la zona, han trobat en el conreu i venda d'estes peces, la salvació. Són les primeres que quallen en les figueres, també dites figues flor. Hui un eixample de plantacions a conte, poden seguir en camps d'Albatera, Crevillent, Elig, etc. i no deixar-los erms.

Recordem de chiquets, anar al forn i pegar cap «al vapor» allí tres figueres i fer el primer ensaig alimentici, chuplant-nos els dits. Ya en els setanta, veig al sogre, despertant als meus fills en Benimàmet, armat de canya filosa, per a empomar de l'enorme figuera les bacores que se disputava en els teulaïns i fer-nos regal matiner.

En sentit figurat, pijorativament podem analisar la postura de qui està en la boca oberta, aguardant que li caiga la bacora, o motejar al massa confiat de la vida, dient-li «eixa/e, és un/a bacora».

És época de gojar-les i ya poden trobar-se prou fàcilment: Pero com estem passant unes jornades de revolica, que pronostiquen calors i marejols estivals, si no passen a majors, convé que no confie en salvar-se dels malifets, qui pense que som bacores facilitàries.