Max Aub en Segorbe

Divendres dia 6, en Segorbe l'anual esplet dels grups de llectors. Ells passen en l'hivern hores distretes, al caliu de la llar, tastant obra fresca. Foren enguany 120 llegint 700 originals, venguts de 30 estats. Aspirant a guanyar el XXXIX PREMIO INTERNACIONAL DE CUENTOS MAX AUB 2025. Velada lliterària que ne fa XXVII, pogué trobar l'esplai fraternal que premia l'esforç. Ben digna sala i gustós sopar escoltaren les palmes a Luís Miguel Sánchez Tostado, per TE LO DIJE, guardó internacional, i Alma Maria Barbís, per KAYOKO, premi comarcal. Fon cerimònia senzilla. Veus que tenien la gràcia d'ensajar futur periodisme, llegint l'acta i duent l'acte. Tancaren atinades paraules compromeses de l'Excelent Alcaldesa de Segorbe Carmen Climent, Vicepresidenta de la Fundació Max Aub i les agraïdes de Teresa Álvarez Aub, Presidenta del Patronat, encorajant-nos a persistir. El bon ambient i l'energia que en l'entorn sogorbí se concentrà, són clau i objecte que no podem deixar d'aprofitar: Tenint en marcha una entitat, un archiu i deixa documental, un proyecte cultural, que ya ha fet un camí ben obert... Si és cosa que deixen en guaret o erm, a manca de conreu i atenció, demà nos denunciarà, als qui ho consentim.

Max Aub, fill d'alemans i naixcut en París, exiliat tota sa vida, demostrà sensibilitat i alçada de mires: donà testimoni de valencianitat, defenent l'art de Genaro Lahuerta i Pedro de Valencia. Sempre presumí d'haver-se format en Valéncia, inclús denunciant la gola pancatalana en Mèxic, segons Fernando Valera; sabé fer de la pròpia paraula en castellà un monument lliterari imprescindible, que tots tenim el deure de mantindre i eixamplar: un be que en Segorbe fa rogle.