Per l'Albufera

A eixos factors geo-biològics, s'afigen els agropecuaris (caça, peixca), aixina com turístics; pero, lo que més beneficia a les jóvens generacions és el seu caràcter instrumental per a avivar l'ingeni artístic -els més de 500 alumnes i les fotografies són el seu fidel reflex-; a la volta que ella conté educativitat -ses necessitats motiven a la generositat, la solidaritat, el voluntariat (un botó són les 8 ONGs que ajuden en el parc)-; contribuïx a l'innovació -punts de recarrega de bateries en El Saler i El Palmar, millora d'espècies, optimisació de l'entorn, substitució de motors emissors de CO2-... La síntesis de tot és que estem enfront d'un element de l'identitat comuna dels valencians, puix es -com digué un dels ponents- herència, patrimoni i cultura. De la qual cosa es justifica la petició a UNESCO de ser declarat 'Be de Reserva de la Biosfera'.

Dies abans de les dos dates del simpòsium de LAS PROVINCIAS, també, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana es va sumar a la defensa d'este ben cultural, puix en la clausura, el 17 de juny, dels cursos 2024/25, va incloure la lliçó magistral, impartida per'l Prof. M. Jover, sobre l'Albufera. LP ha desenrollat, durant més de 4 anys, una llabor multifacètica en recolsament de nostra llacuna; en l'apoteosis del Simpòsium, que integraria a diferents àmbits de la societat valenciana, LP va pretendre, per este d'enguayn, vore cóm ajudar a que el llac coster es pose de nou en peu despuix de la dana i la seua riuada.

Estes llínees que seguixen servixquen per a mostrar la meua felicitació a LP per l'ingent tasca, en defensa de tan preciós ben cultural valencià. Realment, entre el 18 i 19 de juny es va conseguir harmonisar la cultura, en l'ecologia, els polítics, el voluntariat, els equips d'investigació, usuaris, caçadors i gent de peixca... Pero, llevat una miqueta de pessimisme en algun i de desinterés (l'administració central, els ministeris -Transició Ecològica per damunt detot -¿Qué suceix en els contenedors de tormentes-, ordenació territorial, llegislatiu...?. En açò, els caixers en Alginet, la mota de defensa de Albalat, l'acondicionament del barranc de la Saleta -conecta en el Poyo-, desaiguador del Sec o el Pla Gral. d'Inundacions del Xúquer són importants per a evitar, no només barrancades, sino per a no ofegar la Albufera de fang. I la CHJ només ha eixecutat el 2% de les obres (¿Qué passa en la confederació eixa?).

Lo rellevant és que ya abans de la riuada, inclús del succés de 1998, l'Albufera estava en un moment crític. Per això ponents varen plantejar la necessitat de més ajuda, a lo que deuría serlo corrècte, la justa finançació via presuposts nacionals de l'estat.

El comité d'experts a propòsta de LP, havent considerat les aportacions sectorials, va elaborar 10 conclusions, que resumim en: Assegurar l'aport d'aigua (1), protegint la calitat de la mateixa (4), per a això es deuen d'eliminar abocades nocives (2) harmonisant l'agricultura cuidadosa en l'ambient (6), efectuar una colaboració institucional immediata (10), pero seguint un pla urgent de recuperació (9) i tindre un seguiment posterior (11) que avançe en la protecció (7), per lo que la territorialitat s'adequaria a això, per a lo qual es deu dotar de personal adequat -especialistes, no de carnet- (8) en un director capaç de coordinar i liderar el sentit de les diverses actuacions, a lo que afexisc, en enfocament sistmico.

Per a aplegar a aplicar estos dèu manaments, tant la Generalitat Valenciana, com a ajuntaments i diputació, sumant el govern central, han d'actuar ben coordinats, al respecte, no es deuria escampar la seua solució del 'Pla Cap-avant', que porta a terme Gan Pampols. Un mig per a operar en eficàcia és l'incardinación dels 13 municipis lindants de l'Albufera, els quals, existint una Mancomunidad de la Ribera Baixa, caldria tractar que fora una mateixa entitat jurídic-administrativa-operativa. En este ent i en enfocament sistèmic, cobra sentit l'implicació de les quatre administracions. Al voltant del modus operandi, s'ha demanat reiteradament 'consens', pero també es va repetir que «l'Albufera és de tots»; llavors, més que consensuar, cal dialogar per anar càp a les obres, pero baix la condició de que siguen «ben fetes». Açò és possible, no buscant un consens-punt-mig de postures, sino el ben-comú de tots els grups usufructuaris, de totes les persones, de tots els àmbits ecològics.

En relació a l'importància de l'aigua, recorde lo deprés en Geografia Física i en Geologia, i em pregunte, si la Federació de Regants oferix 24 Hm2 d'aigua ¿s'aplicarien només enguany o és per a sempre? I, en càs de sequera continuada ¿qué? Per a curar-nos en salut, podriem mirar el mapa de les conques compreses en la CHJ; hi ha molts pantans, pero que patixen de carències periòdiques de recursos hídrics ¿sería possible construir algun embassament més que assegure l'aigua, pero sense que detrimente les aportacions als que hi ha ara (es podrían construir més dalt del Forata, al mateix gtemps que'l defén de risc de solsida; anàlogament, se podenpensar uns atres).