Memòria històrica. Riuades i educació

Pero, davant situacions rellevants, sembla que l'Història vol ser ensenyada per a entretindre -o peixcar- al votant, més que donar ràpida solució als problemes. A voltes m'imagine la situació com si hi haguera una partida de «pilòta valenciana», un grup de rojos contra un atre de blaus, mentr' els espectadors girant el cap a un costat i a un atre, per a no perdre l'enza i mentrestant els «trinqueters» al grà. Pero, la pilota no és el problema ni la solució, els qui juguen i els tercers ¿fan la seua peixca?

Ara, el problema més greu està en l' Hòrta Sur. Es mira el formalisme de la llei i aixina va la pilota, de roig a blau i d'estos a aquells; atres grups fregant-se les mans i... ¿hi ha algun valencianiste? ¿qué fa: Plà Hidrològich, obres per a rius i barrancs, dèficit financer, bloquejar condicionant la permanència governamental en funció d'els qui els han votat? ... per a solucionar la Zona Zero...

¿És nova la situació? Rotundament NO. Els íbers ya nos donaven lliçons; pero, com no s'han estudiat ben... Ells ya tenien els seus plans hidrològics, locals, clar. Els nostres precedents varen viure en margens fluvials o plages per a peixcar o caçar, ademés de dispondre d'aigua potable. No obstant, varen deprendre de les grans riuades, passant el seu hàbitat a zones elevades per' evitar ser arrastrats. Estes catàstrofes hídriques varen ocòrrer en temps càlits -els més pròxims varen ser: el Romà i el Medieval: quan els vikingues varen conquistar Groenlàndia l'anomenaren «terra verda»-. Per tant, lo de lo que ara es diu dana no és res nou. Puix, glaciacions succeiren en diverses zones: Nortamericana, Mediterránea, Euro-Atlàntica, Magreb, Euro-Nordica i Central. Respècte a nostra zona, deixant arrere atres periodes de millons de lustres, en una duració d'11.800 anys ya va succeir la Versiliens, seguida de una recessió de 80.000; despuix baixaren les temperatures en un' atra de 130.000 anys: Tirreniens, en una atra calorosa durant 190.000; els gèls d'una atra: Tirreniens varen durar 424.000 i la regressió consecutiva 478.000 anys; la Siciliana es va estendre per 866.000 anys i la seua recessió 1,100.000.

Els efectes i solucions han de prendre's dels avisos històrics, pero posant-los al dia, segons l'esperit dels temps. Per eixemple, els sediments de l'ibèrica Guadix confirmen una paleo-riuada i grans incendis en periods càlits romà i migeval, trobant danys anàlecs als de l'Hòrta Sur. Puix be, abans de vindre els romans a la zona ibèrica, els aborigens ya controlaven l'aigua (no ideem al model del Pla Sur de Valéncia). També, encara que en Illici -Elig-, en el 500 aC, els seus habitants varen decidir abandonar la zona per a evitar els desastres per inundació, ocupant llomes; similarment en la Costera, pròp d'Anna. Es més, varen construir muralles en tècnica antisísmica.

Tots sabem que els embassaments permeten gestionar be -absorbixen els excessos d'aigua, reduint la velocitat i la cantitat de m3 per segon- dels recursos hídrics; per açò, en una administració «competent», regularien les riuades. Açò, no sòls per' estendre l'agricultura, la ganaderia, la peixca, també per a fomentar una ganaderia de calitat i una millora ecològica-climàtica. Si íbers hagueren segut capaços de construir embassaments ¿els hagueren edificat? Entenc que sí.

No nos estranye que els musulmans importen l'ingenieria hidràulica, fent séquies i pantans -lo primer conegut pels íbers-, continuat i incrementat -embassaments i pantans- en l'época de industrialisació del XIX, fets per' abastir a ciutats i generar electricitat. Despuix, ya se sap l'aument d'estos contenidors d'aigua durant els anys 40-75.

Si generacións passades nos senyalen, no la pilota per a entretindre-nos, sino la realitat i el camí a seguir; no anem a fugir al mont per a evitar el aufegament. Els alvanços en Geografia, Ingenieria, etc. nos donen el model del Pla Hidrològic (PH). Açò donen les pautes a seguir per a gestinar l'aigua de les conques. ¿El PH del Xuquer -¿qué va passar?- es important explicar-ho publicament?

Puix, el PH no s'elabora sòls per a usar equitativament l'aigua, també per a protegir els aquífers, assegurar la calitat hidrica, mitigar els efectes dels esquiages i regular les rihuades per' evitar inundacions. I deuría ser nacional, per a previndre la destrossa.

¿Qué va passar en el PHN de 2001? ¿Quina postura varen prendre els «trinqueters» (decants pe'ls rojos, o pe'ls blaus, o als dos a la vòlta?).

Si esta qüestió s'inclou en els temes de Geografia, Història, Ciències Socials... no deuria efectuar-se per a cegar la comprenció, com anant contra-natura, ficant ideologia interessada. Cal ensenyar la qüestió en realisme i atenent al be comú (lo que esperen els afectats de ZONA ZERO). No caigam en la tentació de que només es pregone la solidaritat i el voluntariat, puix, més val previndre que curar.