El valor de la unitat

Sols cal mirar arrere, als episodis més durs que han posat a prova la nostra resistència col·lectiva i dels que sempre hem aconseguit renàixer. El camí, que és llarg i serà dur, remet a les nostres arrels i ja hem començat a transitar-lo. En l'últim any, el poble valencià ha demostrat, una vegada més, la seua capacitat d'en peu alçar-se, fent del vers de Maximilià Thous una veritat empírica.

Ho hem vist en els carrers i en les fàbriques, en els hospitals i en els centres educatius, en els ajuntaments i en cada casa. Hem vist empreses reinventant-se, voluntaris donant-ho tot i més, policies, bombers i militars treballant nit i dia sense descans. Hem vist alcaldesses i alcaldes sostenint amb serenitat la responsabilitat de vetlar pel seu poble. I hem sentit la generositat d'una societat civil que mai falla quan més falta fa. No hi ha millor símbol de valencianitat. Quan els llibres d'història expliquen el segle XXI valencià, entre les primeres imatges vindrà la fotografia de desenes de milers de persones creuant el Pont de la Solidaritat.

El 9 d'Octubre és també una jornada per a reconéixer que som un poble plural, divers i orgullós de la seua identitat. Una identitat rica que no s'imposa, sinó que es compartix, que s'alimenta del respecte, del diàleg i de la convicció que la nostra força està en la suma d'esforços i mirades diferents. Per això, este és un bon dia per recordar que el nostre autogovern no és patrimoni de cap ideologia, sinó d'un poble sencer. L'Estatut d'Autonomia, la nostra llengua i les nostres institucions són el resultat d'un consens que cal cuidar cada dia, amb respecte i amb esperit constructiu.

Quan treballem unides i units des de les administracions, a les empreses, universitats, sindicats i societat civil, fem possible que esta terra avance, que siga capaç de competir, d'innovar i d'oferir oportunitats reals a les noves generacions. De la mateixa manera que ens reconstruïm després d'una catàstrofe, hem de continuar reconstruint també la confiança entre nosaltres, la seguretat en el futur i el vincle ferm que ens unix. Un lligam que està per damunt de qualsevol diferència i que és plenament compatible amb l'exercici de les sanes discrepàncies.

Eixa és, en realitat, la gran lliçó de l'any més difícil. El progrés real mai és individual, sinó col·lectiu. Quan la tempesta amenaça, la resposta ha de vindre de totes i tots, ja que el vertader patriotisme valencià no és el que crida més fort, sinó el que treballa amb constància, amb serenitat i amb un sentit innegociable de servici públic.

Per això, este 9 d'Octubre és una crida a preservar la unitat com el bé més preuat del nostre autogovern. Quan els valencians i valencianes ens conjurem per avançar, no hi ha desastre capaç de frenar-nos. I això, més que una frase bonica, és una veritat que hem tornat a demostrar amb orgull, amb coratge i amb esperança compartida. Hui tornem a celebrar, al remat, el valor de la unitat com el millor instrument per continuar fent gran la nostra terra.