¿Vixca el conflicte?

El cartell oficial que anunciava la celebració, en el magistral lema «vixca, vixca, vixca» (reivindicant una forma tan rotundament valenciana com oficial -per la lletra de l'himne- i correcta en qualsevol normativa o costum ortogràfica antiga o moderna), tornà a escarotar ad alguns que guanyarien més ocupant-se a soles de lo que realment entenguen... si és que entenen d'alguna cosa. Una anècdota més que afegir a la llarga llista de succeïts que algun sociòlec estranger investigarà científicament en el futur, si conseguim atraure'l cap a l'estrany cas d'estudi que representem els valencians. Ya anàvem els ratpenatistes camí del Te Deum pensant en que, respectant tota restricció oficial, la Real Senyera devia estar present en la Sèu, i que Vinatea i el rei En Jaume se mereixien un mínim i simbòlic reconeiximent, quan nos trobàrem en unes pintades gens anònimes que un grupúscul de jóvens reivindicava en pèls i senyals en les rets socials. En una absència total d'ètica i civisme... i un desconeiximent de la nostra història tan colossal que fa fredat. En este cas sí, nos omplíem de consternació, mentres reflexionàvem sobre el moment fatal en que tot se va tòrcer fins a aplegar a on estem.

La cosa està clara: quan algú, allà pels anys 60, pensà que la millor manera d'unir-nos, de potenciar el valencianisme constructiu i integrador, de recordar la nostra història i elevar l'estima pel nostre idioma secular... era intentar convéncer als valencians de que parlem català i no som espanyols, en el mateix pack i sense dret a esmena, i quan uns atres pensaren que això era una bona marca d'identitat per a una 'progressia' valenciana que mai hauria abraçat tal ideari en temps anteriors... ni tampoc si s'ho haguera pensat millor per al propi interés electoral. ¿Alcaldes penjant quatribarrades i proclamant que parlem català? ¿Ciutats valencianes que no volen celebrar el Nou d'Octubre? ¿Estem en 2025, o hem tornat a 1979?