Un servidor, prop de la cinquantena, ya estudià en la «llínea en valencià» el Bachillerat. No és, puix, una qüestió novedosa, la de triar la « ... llengua base en l'educació». Tampoc és novedós el doble problema que afligix a l'ensenyança valenciana des de 1982: cóm fer compatible la voluntat oficial de que «tot l'alumnat tinga un domini del castellà i el valencià» en la diferent circumstància sociollingüística de cada població i família; pero també, cóm resoldre que el 'valencià' que s'ensenya té poc que vore en la genuïna llengua valenciana.
Publicidad
Respecte a lo primer, si a principis del sigle XX l'argument per a promocionar l'ensenyança en valencià era que la majoria dels chiquets eren valenciaparlants i no entenien be les explicacions en castellà, ara ho és que una majoria dels chiquets, sobretot en grans ciutats i zones d'afluència migratòria, ya no són valenciaparlants materns i, per tant, deu compensar-se la falta de coneiximent familiar de l'idioma en la seua ensenyança en l'àmbit escolar. La llògica desapassionada, per a promocionar la llengua més dèbil, diria que convé, abans que tot, potenciar la transmissió generacional del valencià de pares i yayos a fills i nets. I a partir d'eixa premissa bàsica, que els chiquets valenciaparlants puguen tindre el valencià com a llengua base en més pes, i que els castellaparlants, en funció del seu context familiar, valoren si volen eixa mateixa preponderància, o trien opcions que van aumentant la presència de la llengua valenciana en atres matèries que no siguen la purament llingüística, a mida que es guanyen coneiximents en el nostre idioma.
Sense materials purament valencians, no es pot triar l'idioma valencià
Eixe, poc més o manco, era el sistema que s'aplicava fins fa uns anys. Un sistema que fuig de qualsevol imposició, que pareixeria raonablement adequat... si el model llingüístic fora com toca: netament valencià i exent de connotacions ideològiques. És fals que els chiquets puguen deprendre a llegir i escriure en valencià, en una ensenyança enfocada, sistemàticament, a corregir i posar en dubte la consciència llingüística dels valenciaparlants, i a difondre una ideologia que, més allà de paraules boniques, veu l'identitat valenciana com un apèndix de la catalana. Sense materials escolars pròpiament valencians, en una RACV i uns professors de Lo Rat Penat expulsats de les aules junt als escritors i les entitats cíviques que aposten per la llengua valenciana, en una AVL dimitida inclús de promocionar aquelles formes valencianes que (de modo supletori i confús) «també» considera correctes, és un engany afirmar que les famílies poden triar la llengua valenciana per a que els seus fills s'eduquen en l'idioma propi. Per tant: sí al valencià. Al valencià que no podrem triar en la consulta.
Suscríbete a Las Provincias al mejor precio
¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión