Sí al valencià, no a l'engany
En la consulta d'Educació no es pot triar la llengua valenciana
Un servidor, prop de la cinquantena, ya estudià en la «llínea en valencià» el Bachillerat. No és, puix, una qüestió novedosa, la de triar la « ... llengua base en l'educació». Tampoc és novedós el doble problema que afligix a l'ensenyança valenciana des de 1982: cóm fer compatible la voluntat oficial de que «tot l'alumnat tinga un domini del castellà i el valencià» en la diferent circumstància sociollingüística de cada població i família; pero també, cóm resoldre que el 'valencià' que s'ensenya té poc que vore en la genuïna llengua valenciana.
Respecte a lo primer, si a principis del sigle XX l'argument per a promocionar l'ensenyança en valencià era que la majoria dels chiquets eren valenciaparlants i no entenien be les explicacions en castellà, ara ho és que una majoria dels chiquets, sobretot en grans ciutats i zones d'afluència migratòria, ya no són valenciaparlants materns i, per tant, deu compensar-se la falta de coneiximent familiar de l'idioma en la seua ensenyança en l'àmbit escolar. La llògica desapassionada, per a promocionar la llengua més dèbil, diria que convé, abans que tot, potenciar la transmissió generacional del valencià de pares i yayos a fills i nets. I a partir d'eixa premissa bàsica, que els chiquets valenciaparlants puguen tindre el valencià com a llengua base en més pes, i que els castellaparlants, en funció del seu context familiar, valoren si volen eixa mateixa preponderància, o trien opcions que van aumentant la presència de la llengua valenciana en atres matèries que no siguen la purament llingüística, a mida que es guanyen coneiximents en el nostre idioma.
Sense materials purament valencians, no es pot triar l'idioma valencià
Eixe, poc més o manco, era el sistema que s'aplicava fins fa uns anys. Un sistema que fuig de qualsevol imposició, que pareixeria raonablement adequat... si el model llingüístic fora com toca: netament valencià i exent de connotacions ideològiques. És fals que els chiquets puguen deprendre a llegir i escriure en valencià, en una ensenyança enfocada, sistemàticament, a corregir i posar en dubte la consciència llingüística dels valenciaparlants, i a difondre una ideologia que, més allà de paraules boniques, veu l'identitat valenciana com un apèndix de la catalana. Sense materials escolars pròpiament valencians, en una RACV i uns professors de Lo Rat Penat expulsats de les aules junt als escritors i les entitats cíviques que aposten per la llengua valenciana, en una AVL dimitida inclús de promocionar aquelles formes valencianes que (de modo supletori i confús) «també» considera correctes, és un engany afirmar que les famílies poden triar la llengua valenciana per a que els seus fills s'eduquen en l'idioma propi. Per tant: sí al valencià. Al valencià que no podrem triar en la consulta.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión