El transistor a piles

En el transistor hi hagué un poc més d'inquietut. Primer aparegué en un calaix una ràdio més 'moderneta', d'estes de pantalla i botons digitals, pero retirada fa temps. Una volta ficades les piles, la ràdio s'encenia... pero els botons no funcionaven, i no es sentia res. Quina decepció. Haguí de regirar més, per a que apareguera entre els recorts familiars un transistor més històric, dels de rodeta per a sintonisar i en una antena desplegable de tres pams de llarc. I ahí sí, s'obrà el milacre de reconectar en la civilisació. Una civilisació tecnològica reduïda, durant bona part del dia, a les emissores de ràdio que de manera miraculosa, gràcies als grups electrògens (a gasoil...), nos contaven com podien lo (poc) que es sabia de lo que havia passat. Lo més emocionant fon en caure la nit. Casi anhelava que la llum no tornara de dia per a poder donar-me el gust d'encendre una relíquia més estimada encara: un ciri blanc, netet i per estrenar, que m'havia dispost a prendre en un misto per a major desafiament de 'lo modern'. (Recordarem a l'ilustrat llector que una 'vela' en valencià pot ser la d'un barco, o també el moment que passem per la nit quan no dormim; pero mai l'objecte de cera que servix per a allumenar quan estem a fosques. Si un 'ciri' nos sona massa gros, millor usem 'canela', 'caneleta' o 'bugia'). I aixina fon: sopar a la llum titilant de la flama fon el remat a una jornada estrambòtica que, en el meu cas, acabà a les 11 de la nit. Ara nos riem quan nos enrecordem d'ella, i més tenint en conte que Sant Vicent nos estalvià a la majoria dels valencians el patir un dia faener sense llum elèctrica... pero no volem pensar qué podria haver passat si la llum no a soles se n'haguera anat... sino que no haguera tornat en un temps raonable.

Els nostres governants diuen no saber encara la raó de l'apagó, pero afirmen que "no tornarà a passar". Vosté i yo, que fa anys que complírem dèu anys, els escoltem, callem i continuem en la vida real. Puix això. En vosatros, tècnics i ingeniers, confiem el nostre futur. Tranquilitat, i que vos maregen lo just.