¿Llengua o dialecte?

La presentació dels manuals, en títuls ben explicatius que emmarquen els tres nivells de coneiximent de la llengua d'acort en el marc europeu ('¡Mamprenem!' per al nivell A1-A2, 'Avant' per al B1-B2, i 'Fil per agulla' per al C1-C2), ha vengut precedida en les rets socials pels habituals discursos de l'odi i la valencianofòbia per part d'aquells que no a soles neguen que el valencià tinga una existència diferenciada com a idioma, sino que també neguen el dret a desenrollar la nostra personalitat idiomàtica de la manera que estimem oportuna. La resposta fon el passat dimarts en un saló Constantí Llombart ple fins a la bandera, en la participació dels nostres mestres defenent en naturalitat, positivisme i reivindicació l'ensenyança del valencià. I la validea d'uns títuls, els de professor de llengua valenciana de Lo Rat Penat, que encara esperen a que els polítics que ho prometeren els retornen la validea oficial que un dia tingueren.

Lledó, per la seua part, fon molt clar en les conclusions del seu discurs en la RACV este dijous. En acabant de quaranta anys d'introduir l'estàndart català en el sistema educatiu, els problemes són evidents: la creixent inseguritat llingüística dels valenciaparlants natius despuix d'estudiar el model català; la disminució del número de parlants reals; els usos significativament menors de coneiximent i us de l'idioma comparat en les atres llengües oficials d'Espanya; la falta d'un còdic ISO per al valencià, lo que impedix que versions pròpiament valencianes siguen usades en doblage de películes, programes informàtics o etiquetage; i la discriminació sistemàtica als seguidors de la normativa valenciana de la RACV, que encara continua en molts àmbits. Per això, l'aplicació oficial d'un model idiomàtic allineat en la nostra consciència llingüística autònoma, encara majoritària, contribuiria de manera significativa a la recuperació social de la llengua valenciana... i a respectar dos drets constitucionals: la llibertat d'expressió i creació lliterària, i la defensa del valencià com a llengua cooficial i modalitat idiomàtica a la que es deu especial respecte i protecció. Per tant: oficialitat de la llengua valenciana, segons les normes de la RACV, ya.