Institucions estatutàries

Front a desmemoriats que seguixen empatisant en eixa fallida AVL, be estarà recordar els posicionaments d'atres dos institucions de ranc supostament anàlec, si és que realment volem aplegar a una verdadera 'pau llingüística justa' (i no, en paraules del recordat Josep Boronat, a «la pau del cementeri, per mort de la llengua valenciana»). El 'Síndic de Greuges' ya dictaminà en 2017 que es respecte «el criteri lingüístic que cada colaborador trie per a la seua obra i que tots ells tinguen accés a les ajudes i subvencions públiques en termes d'igualtat efectiva i sense cap discriminació per a la promoció i us del valencià». Huit anys més tart, esta indicació continua incomplint-se per bona part de les institucions públiques municipals, provincials o autonòmiques, que exclouen als usuaris de la normativa de la RACV.

I qué dir de l'oblidat dictamen del Consell Jurídic Consultiu de 2014 sobre la definició que la AVL donà i dona en el seu diccionari a la paraula 'valencià', fent-la sinònima de 'català' en la seua accepció idiomàtica. Digué el CJC meridianament clar que eixa definició no s'acomoda a l'Estatut i la Llei de Creació de la AVL, la qual carix de la facultat d'alterar o modificar la denominació o els elements definitoris de l'idioma establits en l'Estatut. Una AVL que no té només la competència de «velar per l'us normal del valencià», sino també i fonamentalment la de «defendre la seua denominació i entitat». A juí del CJC, «no es defén la seua denominació (...) quan per la via indirecta de l'elaboració d'un Diccionari s'efectua una definició del valencià de la que es desprén una equiparació llingüística del valencià i el català». En tots els efectes pràctics en quant a 'l'entitat del valencià': desaparició de versions valencianes oficials, borrat del valencià en Europa, absència en plataformes audiovisuals... ¿Seguim? Vostés mateixos.