Cultura cancelada
¿Els Jocs Florals i les Jornades dels Escritors seran ignorats de nou?
El concepte de 'cultura de la cancelació' ('cancelculture', en anglés) fa referència al fenomen creixent de retirar el reconeiximentsocial, econòmic o moral, o inclús boicotejar ... a persones o organisacionsa les que alguns grups de pressió veuen com a indesijables. L'adjudicació de 'nocivitat' sol sustentar-se en arguments més o manco peregrins, que poden dependre d'una opinió desfavorable que s'escampa per les rets socials, pero també d'un raonament ideològicament elaborat des dels ressorts de poder polític o acadèmic. Dificultar o silenciar la difusió d'obres considerades 'políticament incorrectes', no informar de les activitats culturals de determinades entitats o autors (o fer-ho de manera manipulada o caricaturesca), vetar l'accés en igualtat de condicions a ajudes públiques d'estímul a la cultura, són mostres d'eixa «cancelació» que, molt abans que fora batejada pels ingeniosos creadors anglosaxons de neologismes, en Valéncia era ya moneda de canvi habitual.
Esta semana que ve tindrem dos activitats culturals de primer orde que, si el devindre històric de les últimes décades haguera segut diferent, concitarien l'atenció de tots: l'edició 137 dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, organisats per Lo Rat Penat, i les Jornades de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, que complixen 33 edicions. Per una banda, el certamen lliterari més antic de Valéncia, que condensa el més alt simbolisme identitari i cerimonial, heretat de les justes poètiques de l'Edat Mija (i que ya tarda en ser declarat Be d'Interés Cultural). Per una atra, les jornades anuals que servixen d'encontre dels escritors en llengua valenciana i normativa valenciana (no és un pleonasme, sino una doble i imprescindible condició) entorn a una de les múltiples facetes de la cultura pròpia.
Els Jocs Florals, el dijous 30, seran en el Teatre Principal de Valéncia, com manen els cànons; les Jornades dels Escritors, del 27 al 29, en l'Ateneu Mercantil de la mateixa ciutat, com ya determina una tradició de continuïtat. En els primers, coneixerem al poeta guanyador de la Flor Natural, i als triumfadors en les demés categories del concurs (novela, ensaig, investigació...); en les atres, sentirem opinions expertes sobre la temàtica d'enguany, que, tan humana com és, a sovint ha justificat l'estigma i la cancelació de molts: «L'eròtica valenciana» en l'història, la lliteratura, el cine, la prensa o la política. No obstant, alguns rogles acadèmics que, incomprensiblement, continuen manant molt, faran com que mai s'han celebrat: com que mai existiren. És el problema, clar, d'escriure en una llengua que ells no poden tolerar que existixca. Pero com diu un amic, «la veritat surarà».
És el problema d'escriure en una llengua que alguns no toleren que existixca
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
