Alacant parla valencià

Encara que l'Estatut de 1982 declarà la cooficialitat del valencià i el castellà en tota la Comunitat, la realitat és que eixa cooficialitat plena, sempre millorable, només funciona de manera efectiva en els municipis que la Llei d'Us considerà de tradició valenciaparlant; de tal manera que a on se llig «predomini llingüístic valencià», deu llegir-se «bilingüisme valencià-castellà». I eixa divisió llingüística (Alacant inclosa) és, ni més ni manco, la mateixa que Cavanilles deixà ben descrita en les seues Observacions del Regne de Valéncia: una realitat viva fins que, fa unes décades, una combinació de desafecció idiomàtica dels habitants de les grans ciutats i de desplaçament poblacional massiu de persones que (com el pare d'un servidor) naixqueren fòra de Valéncia, provocà que l'us habitual del valencià es resentira. ¿Cóm, si no és preservant eixa cooficialitat, podem perpetuar els nostres idiomes propis, assegurar que tots els jóvens tinguen un coneiximent adequat dels dos, i que pugam usar qualsevol d'ells en les nostres relacions en l'administració? ¿Se declararà ara alguna població alacantina de predomini rus, anglés, noruec o àrap, a la vista de les noves realitats demogràfiques? Igualar la realitat de Requena (a on mai s'ha parlat valencià) en la ciutat d'Alacant (o Elig, o la mateixa ciutat de Valéncia) és comparar realitats que no són comparables. Les Corts posaran trellat, pero no hi ha defensa del valencià que valga si no defén a l'hora el seu us social i la seua entitat diferenciada.