¿De veres la salvia salva tant?

Planta que yo no la coneixia, i me la trobí en mon secà i, com fea bona oloreta, me la posí en la bojaca i me l'enduguí un dumenge al taller (quan editaven el semanari «Deportes» en LAS PROVINCIAS), li la vaig ensenyar al meu companyó Francesc Ferrer Pastor i me va dir que en son poble -La Font d'Encarroç- quan no tenien tabac, tostaven les seues fulles i se les fumaven.

Joan Pellicer en el seu «Costumari botànic» afirma que esta planta se troba en abundància per les ombries d'Aitana, Mariola i Serrella.

Yo ya no ne vaig trovar més, pero sí rabo de gat, poliol, i romer.

Herbeta que també asseguren que és un repelent per a la mosca de la safanòria, les formigues, la palometa de la col, els escarabats, les baboses, els caragols i grugues, que combatix la placa bacteriana de les dents, és bona contra l'alopècia, aclara els ulls i els dona millor visió, servix per a llavar-se el cabell, reduix la presència de les canes...

Com també s'advertix que les persones que patixen insuficiència renal o patixen epilèpsia no deuen fer ningún ús d'ella. I repetixc, són tantes les seues propietats benefactores que ella nos aporta que, inclús, se diu que si te prens una tisaneta de sàlvia t'abaixa la tensió. ¿És, per lo tant, bona o no esta planta?