Sabé omplir de vida els anys

Perque, com se sol dir: «No hi ha que posar-li només anys a la vida, sino vida als anys». I això és lo que ... feu i fa -i ne té 93- este paisà meu -Paquito Fenollosa-, companyer de treball i de viages de trenet i que, en arribar a Moncada, se despedíem en el seu carrer veí del meu de Sant Roc. I és que ell vivia enfront de l'imprenta de mon tio Antonio Casaña Casaña, i pot ser que per això els dos forem impressors des de molt chicotets. Abdós treballàrem de tipògrafs en els tallers de LAS PROVINCIAS i tinguérem hòmens majors -Aranda, Martí, Pasqual, Vilata, Escandell...- que nos ensenyaren tot lo que havia que saber de l'art de Gutenberg. I ho podien fer pel seu mestrage i veterania, puix foren companyers també de mon pare. Taller en el que coneguérem lo bo que era compartir faena i contaralles, a gust. Eixes que eren moltes -i no poques- que se contàvem be treballant o a l'hora del resopó, a la una de la nit. Moments en els que solia contar alguna anécdota Paquito Fenollosa, que per molt inverosímil que nos pareguera el seu relat, resultava ser naixcut de la més pura realitat. Aixina que la carcallada, al final de lo que contara, estava asegurada, que era com les millors postres després d'un sopar.