A on està el gra van els coloms
Clar que això se dia ahir quan hi havia colomers i coloms - revolant contents-, pero que, hui en dia, rar és vore'ls. En canvi, ... tórtoles sí que abunden i pareix que hagen espantat als cantarins rossinyols, que desaparegueren com els abellerols. Merles, palputs i blanques encara ne queden per a que quan te visiten no te deixen ni un gra de raïm en la vinya, ni mangranes ni caquis ni nyispros que no els vullguen picar. I com també les boniques fardetes se te mengen les armeles i els pinyonets, de postres, si ne vols tindre, caldrà comprar-les en el súper, perque sols me queden garrofes -que de sobra ne tinc i ni els conills acaben en elles-, puix ni les batuse ni les venc. I també com diu una cançoneta: «En terreny ben ferm i fort / vaig plantar una figuera / i tinguí tan mala sort / que ni mengí figa d'ella.»
Aixina que com tampoc pel camp se veu guarda que collites guarde i pocs llauradors que sembren plantes, els camps nostres perden verdor i s'estan secant -i molt més aquells taronjars que se plantaren prop de la montaña-, pels preus que se donen en el mercat les seues fruites. I com ya pocs volen treballar la terra, eixa que adés era el seu sustent i el pervindre de la família, l'horta s'abandona esperant se faça allí algún polígon industrial, chalet o casa rural.
I com per ciutats i pobles no solament circulen persones honrades, ya ni se deixa la porta de par en par, per a que entre qui vullga com abans, (i el gos i el gat se passegen per la casa, corral i carrer, quan se cansen d'estar parats, ya que, ahir, a ningú dels dos, l'amo/a els traïen a passejar); hui, està tancada i en el forrellat passat per a que cap roder puga entrar. O una rata o un gat, dels molts que van solts buscant el seu menjar pels contenidors del fem.
Pero, igual que «a on hi ha gra van els coloms», a la política ne van alguns -i ne són massa-, no per a eixercir un noble servici, sino per fàcilment medrar, viure be i comprar-se pisos i chalets.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
