A on està el gra van els coloms

Aixina que com tampoc pel camp se veu guarda que collites guarde i pocs llauradors que sembren plantes, els camps nostres perden verdor i s'estan secant -i molt més aquells taronjars que se plantaren prop de la montaña-, pels preus que se donen en el mercat les seues fruites. I com ya pocs volen treballar la terra, eixa que adés era el seu sustent i el pervindre de la família, l'horta s'abandona esperant se faça allí algún polígon industrial, chalet o casa rural.

I com per ciutats i pobles no solament circulen persones honrades, ya ni se deixa la porta de par en par, per a que entre qui vullga com abans, (i el gos i el gat se passegen per la casa, corral i carrer, quan se cansen d'estar parats, ya que, ahir, a ningú dels dos, l'amo/a els traïen a passejar); hui, està tancada i en el forrellat passat per a que cap roder puga entrar. O una rata o un gat, dels molts que van solts buscant el seu menjar pels contenidors del fem.

Pero, igual que «a on hi ha gra van els coloms», a la política ne van alguns -i ne són massa-, no per a eixercir un noble servici, sino per fàcilment medrar, viure be i comprar-se pisos i chalets.