Forns, fornals i fornells

I és que ara, quan entres en una cuina, eixe lloc pareix més be un laboratori. Està tant blanc com un espill, i per molt que veges una flameta pegada al cul del perol, ni chispes ni espurnes ballarines veus, ni fum emboirant la cuina. Per això no sé qué s'hauran fet els carboners. Hui, els forns són de gas o elèctrics, i per lo tant, ni fumen ni embruten. Aixina tu quan veus una llar, ni chispeja ni fuma, perque està allí de decor. Com també el carreter o el llaurador, prop del fornal del ferrer, escoltava, en silenci o repicant, anècdotes de qui feya carretera un dia i un atre i els relats del llaurador contant les destroces que a l'horta havien fet pluges.

També a la calfor de l'alcavor del forn, el forner, charrava en les dònes i casi sense voler s'enterava de tot lo que passava pel poble. No precissava escoltar a l'aguasil fent el bando per a saber si hi havia soterrar per la vesprada o si la peixera duya fresquets la sardina i l'aladroc. Fil per randa les seues clientes matineres li feïen conéixer totes les novetats, com elles les havien escoltat, a cau d'orella, en el mercat.