Se diu de setembre

Se diu de setembre que és bo si des del dia primer al darrer no te fa ninguna malifeta.» Pero lo que no assegurem és ... que no seguixca fent la mateixa calor com la que estos mesos passats nos ha fet. Eixos que, més que buscar sol, ansiaves trovar ombra. Puix, Llorenç, picava de tal manera de fort que te deixava la pell arrugada i seca com si fora la d'un abadejo. Calor a manta, tant de dia com per la nit, que ni en el ventilador posat ni en les finestres obertes podies dormir. Aixina que est estiu no he anat al secà per a estar fresquet, puix allà no tinc res en qué refrescar-me si no és tirant-me a la piscina. M'he quedat en la ciutat, ben tancadet i en la refrigeració posada. Pero vejam que nos diu el refraner: «Si en setembre no t'abrigues potser que te constipes» (Açò se dia adés, pero, hui, dir-ho és una temeritat.)-«Per setembre, a plegar armeles, si les fardes no s'han fet en elles.»-«Dels dotze mesos de l'any, setembre, el més malsà.»-«Per setembre, carabasses i melons penjats per la casa voràs.»-«Si vols tindre bones faves, per sant Miquel tens que sembrar-les».-«Setembre de trons, dies dolents i dies bons» -«Arribat setembre, en el secà ni garrofes ni garrofins tindràs».-Ara, per acabar els dic que eixe mes era el meu preferit per a fer les vacacions, puix se celebren les festes patronals del meu poble i podia estar nit i dia en els amics. I, ara, per despedir-me de vostés els copie dos cançonetes que s'oïen del carreter. Quan éste t'eixia content del poble i prenia carretera per a posar-se al tall del seu quefer: «Mare meua, em vullc casar.-Filla meua no tinc olles. Mon anirem a l'Alcora i ne comprarem unes noves» I esta de «Les fadrines de Moncà ya no prenen chocolate perque es guarden els diners, per a poder fer-se el mirinyaque.» Hui en dia, ya ni passa el carreter assotant a l'haca o encenent el seu cigarro ben gros ni les chiques aforren tampoc per anar a l'Alcora tenint tant prop chinos que te venen de tot lo que aquelles puguen menester.