Entre memòries i oblits passe els dies feliç». Qui açò dia era un home vell qui sentat junt al llac del Palau -els ulls plorosos ... i mig somrient-, m'ho feya saber. Al dir-me lo que he escrit li vaig respondre al vore-li un teléfon en la mà: «¿També li agrada jugar a vosté en el mòvil com als chiquets? -me replicà-, el porte per si algú me crida, pero yo no cride a ningú». Aixina és la vida. Te la passes un temps en ganes de fer-te gran, i quan arribes a major, recordes quan eres chicotet. Quan te vares casar, quan tingueres fills i vingueren els nets. I ya quan els veus, passats de bolquers, i en pantalons curts te tornes a enrecordar que quan tu els duyes no tenies ni la mitat de coses que tenen ells i mai te diuen ne tenim prou. Ne demanen més. I clar u s'enrecorda quan ya fa anys només per les vespres dels Reis i a boqueta chicoteta gosaves dir: «¿Tindré una atra volta el cavallet de cartó que tenia l'any passat i se me va perdre?» I la mare te dia: «Ya vorem si els Reis el busquen i se fan en ell?»
Publicidad
Hui, els meus nets -i els dels atres-, només vore per la TV un joguet per les vespres dels Reis ya estan dient: «Me'n duran un com eixe?» I s'esperen a que vinguen els gamells. O el Pare Noël o el sant, que tot val per a que els pares se gasten diners per a tindre al menut content... a lo manco eixe dia. Més no esperen per a no quedar-se despagats.
La memòria dels mòvils i ordenadors han deixat en desús la costum de menjar rabos de panses, escriure en paperets, fer-te un nuc en els dits per a recordar, com també usar tècniques de mnemotècnia o adorar com els romans a Mnemosine, deesa de la memòria. A hores d'ara, l'ordenador s'encarrega de guardar-te els teus recorts. Clar que, si abans les rates se menjaven els papers, hui tens els virus informàtics que la memòria del PC, si no vas en tento, te la fan pols.
Suscríbete a Las Provincias al mejor precio
¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión