Dijosa memòria

Entre memòries i oblits passe els dies feliç». Qui açò dia era un home vell qui sentat junt al llac del Palau -els ulls plorosos ... i mig somrient-, m'ho feya saber. Al dir-me lo que he escrit li vaig respondre al vore-li un teléfon en la mà: «¿També li agrada jugar a vosté en el mòvil com als chiquets? -me replicà-, el porte per si algú me crida, pero yo no cride a ningú». Aixina és la vida. Te la passes un temps en ganes de fer-te gran, i quan arribes a major, recordes quan eres chicotet. Quan te vares casar, quan tingueres fills i vingueren els nets. I ya quan els veus, passats de bolquers, i en pantalons curts te tornes a enrecordar que quan tu els duyes no tenies ni la mitat de coses que tenen ells i mai te diuen ne tenim prou. Ne demanen més. I clar u s'enrecorda quan ya fa anys només per les vespres dels Reis i a boqueta chicoteta gosaves dir: «¿Tindré una atra volta el cavallet de cartó que tenia l'any passat i se me va perdre?» I la mare te dia: «Ya vorem si els Reis el busquen i se fan en ell?»