En el corral o en el carrer
Més que dins de l'escola o en qualsevol atre lloc tancat, als chiquets del meu temps els agradava estar en el corral o en ... el carrer. Pero quan estava el cel nuvolós, o purnejava, la mare te dia: «Chiquet, queda't en casa perque d'ací poquet hi haurà «chocolatà» pel carrer.» I és que aixina, era puix només plorava un poc el cel, ya el tenies transformat en un chocolate recén fet, que poquet a poquet s'anava quallant. D'ahí que tota mare recomanava a son fill que se quedara en casa o en el corral i no que anara chafant fanc embrutat-se les espardenyes per plaer.
I allí te quedaves, entretenint-te posant uns cepets. Aixina que aponats com estava el gat mig adormit o el gos rollat com una serp, tú esperaves a que algún teuladí se parara. Llavors, podies vore cóm la mare buidava les sobres dels plats en el corral que no anaven a parar al poal del fem: l'arròs, al galliner; les raspes del peix per al gat i els ossos per al gos, els quals a part de fer treballar a les dents li aportaven bona cantitat de calci i un poquet de gust de l'olla. Aixina que sent ells els més benvolguts de la casa sols tenien dret, la majoria de les vegades, a les sobres dels demés, puix pensaven, els amos, que si els alimentaven molt ni el gos lladraria tant -espantant als lladres- per estar fart, ni els gats estarien desijant buscar rates pels forats i racons. Molt millor atesos que ells estaven les gallines, que tenien la seua dacsa; els porcs, la bona ració de segó i de creïlles bollides o verdolagues; la cabreta, la garba d'herba o el manat de brossa de correjoles i llicsons; els coloms, els yedros; els pardalets engabiats, l'alpiste... És dir que tot lo món fruïa de més drets que el gat i el gos. Ara, sabem que no és igual: l'u dorm tranquil en el seu cabacet i, l'atre se passeja en l'amo/a com un senyoret i tenen son menú diferent.
¿Tienes una suscripción? Inicia sesión
