Colors que te donen vida

Este matí, abans d'a morzar, he agafat un llibre de poemes de Manuel Navarro -"Pinzellades en blau"- i he tornat a vore, i després ... comprendre, perqué este color -el blau- és tan volgut per nosatres els valencians. En ell renaix el despertar de cada dia. Ho recorda el poeta en la plaja: "La mar se vist espayet/ quan el dia es desperea,/ en la bata d'aigua blava / que un volant de sal blanqueja. / La fina roba interior; / tota de blanca bromera, / li va acaronant el cos / cada matí quan l'estrena. / Les sabates de coral / la van calçant en perea, / mentres cobrixen les cames / calces de daurada arena..." Els plàstics colors -com subtils transparències-t'alegren la vista i te donen vida. Perque la vida és viu color. No sempre rosa, és veritat, pero el vert de l'esperança i el blanc de la purea donen el roig -goig- sanc del sol, rei de Natura, qui fa que lo que era flor -tenue fantasia- siga, a la fi, dolçor de fruit, verge realitat.