Un camí a recórrer conjuntament

Quan la barrancada va arrasar l'Horta Sud, moltes associacions van poder donar resposta ràpidament. Les falles en són l'exemple paradigmàtic. Poques hores després de la catàstrofe, diversos casals de la zona zero ja estaven organitzant la solidaritat, recepcionant materials i productes de primera necessitat i distribuint-los entre la població afectada. En diferents punts de la comarca on l'aigua no havia arribat, altres casals es convertien en centres de preparació de menjar per a la zona afectada o en espais perquè pogueren dormir les persones voluntàries que venien de diferents indrets a ajudar en les tasques de neteja.

I no van ser sols les falles. Les AFA, per exemple, van netejar col·legis i, sobretot, van detectar quines famílies de l'escola tenien més urgències per a poder ajudar-les. Els exemples són incomptables, i no és la primera vegada. La crisi sanitària de la COVID-19 ja ens havia demostrat que el teixit associatiu és l'agent més àgil i eficient a l'hora d'oferir una resposta adequada a les necessitats de la ciutadania.

Amb tot això, des de la Fundació Horta Sud vam obrir una campanya de mobilització de recursos just a l'endemà de la DANA. Com a fundació comunitària, l'objectiu inicial era clar: que cap associació hagués de tancar i que, totes elles, pogueren reprendre la seua activitat el més prompte possible. Gràcies a més de 17.000 donants, en un any hem mobilitzat més de 2,5 milions d'euros. I sí, aquest primer objectiu es va aconseguir.

Cinc setmanes després de la catàstrofe ja havíem pogut donar resposta a 110 entitats, destinant més de mig milió d'euros perquè pogueren tornar a posar-se en marxa. Tres mesos després, tancàvem aquesta primera part havent repartit gairebé 1,4 milions d'euros entre 333 entitats perquè pogueren fer front a les pèrdues patides. Com que l'objectiu era que cap associació hagués de tancar el criteri va ser cobrir el 20% de les pèrdues amb un màxim de 20.000 € per entitat.

Posant números a aquesta fase, podem assegurar que les ajudes van arribar de forma directa a més de 77.600 persones, que són les usuàries habituals de les entitats. Una xifra que s'incrementaria exponencialment si comptabilitzem les beneficiàries indirectes, tant de la tornada a l'activitat de l'associació, com del seu impacte en l'economia local. Sobra dir que els diners destinats a la reconstrucció requerien la contractació de professionals del municipi (paletes, lampistes...) o bé la compra de productes a la zona (pintura, mobiliari...).

Així i tot, aquests gairebé 1,4 milions d'euros continuaven molt lluny dels més de 8,4 milions d'euros declarats en pèrdues per les entitats. Com també, era evident, faltava recuperar l'activitat social al municipi i, per tant, que les entitats pogueren disposar de fons per a desenvolupar-les. Gràcies a aliances amb altres entitats i empreses, vam poder dotar a les associacions afectades de recursos en espècie com un ordinador per a les tasques de gestió de l'associació. Al mateix temps, vam iniciar la fase de desenvolupament, que perdurarà -perquè el camí sabem que serà llarg i continuarà necessitant recursos econòmics-.

En aquesta fase hem pogut fer possibles 69 projectes de desenvolupament a les comarques afectades per la DANA, amb més de 108.000 beneficiàries directes. Impulsem un programa d'acompanyament a més de 20 entitats de persones majors i altres col·lectius vulnerables per a l'acompanyament en la gestió documental i de formació digital. Donem suport econòmic al projecte Salvem les fotos, que està recuperant les fotografies banyades per la DANA de més de 1.000 famílies. I estem treballant en el que serà un nou espai comunitari a la comarca, operatiu per al dia a dia de les associacions però preparat, també, per a respondre en el cas de futures emergències.

Tot açò ho hem fet -i ho continuarem fent- des de l'escolta activa de les associacions. Elles són el punt més proper d'arrelament als barris, als municipis; les qui coneixen als veïns i veïnes pel seu nom, i també les seues necessitats. I, per tant, les qui permeten traçar un camí compartit que mire cap a un millor futur per a tota la comunitat. És necessari continuar forjant aquest camí col·lectivament, i per açò continuen sent necessaris recursos. El projecte, la visió de cap a on hem d'anar i, especialment, el com fer-ho, hi són».